Es mostren 88951 resultats

■ conventualitat

■ conventualitat

femení Estat dels religiosos o les religioses que viuen en comunitat en un convent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conventualment

■ conventualment

adverbi En comunitat en un convent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergència</title>

Partició sil·làbica: con_ver_gèn_ci_a
Etimologia: de convergent 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de convergir.
    2. Qualitat de convergent.
  2. anàlisi matemàtica Qualitat de convergent.
  3. lingüística Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants.
  4. òptica
    1. La inversa de la distància focal d’un sistema òptic anomenada també potència.
    2. Qualitat d’un feix de raigs que surten d’un punt o s’hi creuen.

■ convergència

femení Acció de convergir Qualitat de convergent anàlisi matemàtica Qualitat de convergent lingüística Fenomen pel qual dues llengües de sistemes no emparentats genealògicament arriben a posseir estructures semblants òptica La inversa de la distància focal d’un sistema òptic anomenada també potència Qualitat d’un feix de raigs que surten d’un punt o s’hi creuen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergent</title>

Etimologia: de convergir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que convergeix. Dos raigs convergents. Les mirades convergents de la gent.
  2. adjectiu anàlisi matemàtica
    1. Dit de la successió que té límit.
    2. Dit de la sèrie en la qual la successió de sumes parcials té límit.
  3. ciències polítiques
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Convergència Democràtica de Catalunya.
    2. masculí i femení Membre de Convergència Democràtica de Catalunya.

■ convergent

adjectiu Que convergeix Dos raigs convergents Les mirades convergents de la gent adjectiu anàlisi matemàtica Dit de la successió que té límit Dit de la sèrie en la qual la successió de sumes parcials té límit ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent a Convergència Democràtica de Catalunya masculí i femení Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convergir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergir</title>

Etimologia: formació culta analògica, en el ll. td. i modern, sobre la base del ll. vergĕre ‘inclinar-se, dirigir-se’ (cf. divergir i der.) 1a font: 1888, DLab.
    verb intransitiu
    1. Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes.
    2. Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents. En aquesta plaça convergeixen quatre carrers. Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada.
    3. figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc. Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú.
  2. anàlisi matemàtica Tenir límit.

■ convergir

verb intransitiu Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents En aquesta plaça convergeixen quatre carrers Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú anàlisi matemàtica Tenir límit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convers
| conversa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convers</title>

Etimologia: del ll. conversus, -a, -um, part. de convertĕre ‘convertir’ 1a font: 1391
  1. adjectiu i masculí i femení Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme.
  2. masculí i femení història eclesiàstica
    1. A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica.
    2. En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec.

■ convers
| conversa

adjectiu i masculí i femení Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme masculí i femení història eclesiàstica A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversa

■ conversa

femení Acció de conversar Tenir una conversa Ficar-se a la conversa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversable

■ conversable

adjectiu Amb qui és agradable de conversar tractable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversació

■ conversació

femení Conversa Art de conversar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conversacional


<title type="display">conversacional</title>

Partició sil·làbica: con_ver_sa_ci_o_nal
adjectiu informàtica Dit de la modalitat de comunicació home-màquina caracteritzada per l’ús de llenguatges, anomenats conversacionals, que, usats interactivament, donen al procés l’aparença d’una conversa.

conversacional

adjectiu informàtica Dit de la modalitat de comunicació home-màquina caracteritzada per l’ús de llenguatges, anomenats conversacionals , que, usats interactivament, donen al procés l’aparença d’una conversa
Traducció