Es mostren 88940 resultats

■ convers
| conversa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convers</title>

Etimologia: del ll. conversus, -a, -um, part. de convertĕre ‘convertir’ 1a font: 1391
  1. adjectiu i masculí i femení Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme.
  2. masculí i femení història eclesiàstica
    1. A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica.
    2. En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec.

■ convers
| conversa

adjectiu i masculí i femení Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i dels jueus convertits al cristianisme masculí i femení història eclesiàstica A l’alta edat mitjana, persona adulta que adoptava la vida monàstica En un orde o una congregació religiosa profés sense vots solemnes, anomenat també llec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversa

■ conversa

femení Acció de conversar Tenir una conversa Ficar-se a la conversa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversable

■ conversable

adjectiu Amb qui és agradable de conversar tractable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversació

■ conversació

femení Conversa Art de conversar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conversacional


<title type="display">conversacional</title>

Partició sil·làbica: con_ver_sa_ci_o_nal
adjectiu informàtica Dit de la modalitat de comunicació home-màquina caracteritzada per l’ús de llenguatges, anomenats conversacionals, que, usats interactivament, donen al procés l’aparença d’una conversa.

conversacional

adjectiu informàtica Dit de la modalitat de comunicació home-màquina caracteritzada per l’ús de llenguatges, anomenats conversacionals , que, usats interactivament, donen al procés l’aparença d’una conversa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversador
| conversadora

■ conversador
| conversadora

adjectiu i masculí i femení Que conversa, amic de conversar Un bon conversador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversar

■ conversar

verb intransitiu Entretenir-se enraonant dues persones o més Vam conversar un parell d’hores tàctica Fer una conversió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversejar

■ conversejar

verb transitiu Donar conversa a algú N’han passat tres galants que l’han conversejada intransitiu conversar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conversió</title>

Partició sil·làbica: con_ver_si_ó
Etimologia: del ll. conversio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de convertir o de convertir-se;
    2. l’efecte. La conversió dels metalls en or. La conversió dels pagans al cristianisme. La conversió dels pecadors. La conversió de la fècula en dextrina.
  2. economia Obtenció de mitjans de pagament internacional amb una determinada moneda.
  3. física Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar, per a mesurar-la, una unitat de mesura diferent.
  4. informàtica Transformació que deixa invariant el contingut d’informació.
  5. lingüística Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical.
  6. lògica Acció de convertir una proposició en la seva inversa.
    1. marina de guerra Evolució que segueix un estol format en la línia de front quan vol canviar de rumb per moviment simultani, de manera que els vaixells descriuen arcs concèntrics entorn d’un vaixell que fa d’eix de gir.
    2. tàctica Acció de canviar de front una tropa girant al voltant d’un eix fix o mòbil; variació.
  8. nucleònica Transformació d’un element fèrtil en un de físsil.
  9. psicologia Mecanisme de formació de símptomes neuròtics que funciona especialment en la histèria de conversió, caracteritzada pel predomini de les manifestacions físiques i per l’absència d’angoixa.
  10. retòrica Figura que consisteix a emprar la mateixa paraula a la fi de dues frases o clàusules.
  11. indústria tèxtil Traspàs d’un color a un altre de diferent, per superposició o per una altra causa qualsevol.

■ conversió

femení Acció de convertir o de convertir-se l’efecte La conversió dels metalls en or La conversió dels pagans al cristianisme La conversió dels pecadors La conversió de la fècula en dextrina economia Obtenció de mitjans de pagament internacional amb una determinada moneda física Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar, per a mesurar-la, una unitat de mesura diferent informàtica Transformació que deixa invariant el contingut d’informació lingüística Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conversiu
| conversiva

■ conversiu
| conversiva

adjectiu Que produeix, que té el poder de fer, una conversió
Traducció