Es mostren 88939 resultats

■ convertibilitat

■ convertibilitat

femení Qualitat de convertible economia Qualitat d’una moneda de poder-se canviar per mitjans de pagament internacionals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convertible</title>

Etimologia: del ll. convertibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Que pot ésser convertit. L’argent no és convertible en or.
    2. Una proposició convertible.
  2. masculí Descapotable.
  3. avió convertible aeronàutica Avió de configuració variable, gràcies a la qual esdevé capaç d’envolar-se o aterrar verticalment, a més de volar a una gran velocitat.

■ convertible

adjectiu Que pot ésser convertit L’argent no és convertible en or Una proposició convertible masculí Descapotable avió convertible aeronàutica Avió de configuració variable, gràcies a la qual esdevé capaç d’envolar-se o aterrar verticalment, a més de volar a una gran velocitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertidor1
| convertidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convertidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de convertir i -dor1 1a font: 1449
  1. masculí i femení Persona que fa conversions religioses.
    1. adjectiu i masculí i femení Que converteix.
    2. masculí alimentació, indústries alimentàries En l’elaboració de farina de blat, molí de cilindres polits que actua a les últimes fases de compressió.
    3. masculí electrònica Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent.
    4. masculí electrotècnia Aparell, màquina o dispositiu elèctric destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
    5. masculí metal·lúrgia Aparell emprat en el tractament del ferro i del coure en estat líquid per mitjà de l’oxidació dels elements indesitjables.
    6. masculí motors En els motors d’encesa per guspira alimentats amb gasos liquats, conjunt format pel vaporitzador i els reguladors d’alta pressió i de baixa pressió.
    7. masculí indústria tèxtil Màquina que romp o talla un feix de filaments artificials o sintètics en fibres de curta longitud tot conservant llur paral·lelisme.



    3. Vegeu també:
    convertidor2

■ convertidor1
| convertidora

masculí i femení Persona que fa conversions religioses adjectiu i masculí i femení Que converteix masculí alimentació, indústries alimentàries En l’elaboració de farina de blat, molí de cilindres polits que actua a les últimes fases de compressió masculí electrònica Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent masculí electrotècnia Aparell, màquina o dispositiu elèctric destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertidor2
| convertidora

■ convertidor2
| convertidora

adjectiu Que ha d’ésser convertit o pot ésser convertit Vegeu també convertidor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertiment

■ convertiment

masculí Acció de convertir o de convertir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convertir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convertir</title>

Etimologia: del ll. convertĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Transformar (una cosa) en una altra, fer esdevenir diferent. Convertir els altres metalls en or.
    2. transitiu figuradament Convertir l’amor en odi.
    3. pronominal Transformar-se, esdevenir diferent. L’antic camí s’ha convertit en un barranc.
    4. pronominal figuradament L’amor es convertí en odi.
  2. transitiu Destinar a un ús diferent. Convertir una botiga en escola.
  3. transitiu
    1. Invertir o transposar els termes d’una cosa.
    2. lògica Canviar (una proposició) en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
    1. transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament. Va saber convertir-lo fent-li veure que el seu comportament era incorrecte.
    2. pronominal Era un taral·lirot, però en casar-se s’ha convertit.
    1. transitiu Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, etc., a algú. A veure si el converteixes a les teves idees.
    2. transitiu especialment Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Durant la seva estada a l’Aràbia el van convertir a l’islam.
    3. transitiu especialment Retornar a la religió en què (algú) havia deixat de creure o de practicar. La convertiren al cristianisme després d’haver professat el budisme.
    4. pronominal S’ha convertit després d’una crisi religiosa.

■ convertir

verb transitiu Transformar una cosa en una altra, fer esdevenir diferent Convertir els altres metalls en or transitiu figuradament Convertir l’amor en odi pronominal Transformar-se, esdevenir diferent L’antic camí s’ha convertit en un barranc pronominal figuradament L’amor es convertí en odi transitiu Destinar a un ús diferent Convertir una botiga en escola transitiu Invertir o transposar els termes d’una cosa lògica Canviar una proposició en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament Va saber…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convex
| convexa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convex</title>

Etimologia: del ll. convexus, -a, -um ‘corbat, convex’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta (oposat a còncau).
  2. topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt.

■ convex
| convexa

adjectiu Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta oposat a còncau topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convexat
| convexada

convexat
| convexada

adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ convexitat

■ convexitat

femení Qualitat de convex Part convexa d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

convexo-

convexo-

Forma prefixada del mot convex Ex convexocòncau