Es mostren 88940 resultats

■ coordenada

■ coordenada

femení Cadascuna de dues magnituds o més que determinen la posició d’un element espacial un punt, un pla, etc Coordenades astronòmiques, geogràfiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coordinable

coordinable

adjectiu Que pot ésser coordinat Dues activitats que no són coordinables
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coordinació</title>

Partició sil·làbica: co_or_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. coordinatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de coordinar;
    2. l’efecte.
  2. gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
  3. química
    1. Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil.
    2. nombre (o índex) de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.

■ coordinació

femení Acció de coordinar l’efecte gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres química Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil nombre o índex de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinadament

■ coordinadament

adverbi Amb coordinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinador
| coordinadora

■ coordinador
| coordinadora

adjectiu i masculí i femení Que coordina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinament

■ coordinament

masculí Coordinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinant

■ coordinant

adjectiu gramàtica Que uneix elements per coordinació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coordinar</title>

Partició sil·làbica: co_or_di_nar
Etimologia: del ll. coordinare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Posar en ordre a l’objecte de formar un conjunt. Coordinar les parts d’un sistema.
  2. Combinar harmònicament per a una acció comuna. Hem de coordinar els nostres esforços.

■ coordinar

verb transitiu Posar en ordre a l’objecte de formar un conjunt Coordinar les parts d’un sistema Combinar harmònicament per a una acció comuna Hem de coordinar els nostres esforços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinat

■ coordinat

masculí química analítica Lligand
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinatiu
| coordinativa

■ coordinatiu
| coordinativa

adjectiu Coordinador
Informació complementària
Traducció