Es mostren 88951 resultats

■ cooperativista

■ cooperativista

adjectiu Relatiu o pertanyent al cooperativisme adjectiu i masculí i femení Partidari del cooperativisme adjectiu i masculí i femení Persona que forma part d’una cooperativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cooperita


<title type="display">cooperita</title>

Partició sil·làbica: co_o_pe_ri_ta
femení mineralogia Sulfur de platí, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i és mena de platí.

cooperita

femení mineralogia Sulfur de platí, mineral que cristallitza en el sistema tetragonal i és mena de platí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coopositor
| coopositora

■ coopositor
| coopositora

masculí i femení Persona que concorre amb altres a les oposicions a una càtedra, a un càrrec, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cooptació

■ cooptació

femení Sistema d’elecció de nous membres d’una assemblea o una comunitat basat en la designació per part dels membres que ja en formen part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cooptar

■ cooptar

verb transitiu Elegir per cooptació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordenada

■ coordenada

femení Cadascuna de dues magnituds o més que determinen la posició d’un element espacial un punt, un pla, etc Coordenades astronòmiques, geogràfiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coordinable

coordinable

adjectiu Que pot ésser coordinat Dues activitats que no són coordinables
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coordinació</title>

Partició sil·làbica: co_or_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. coordinatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de coordinar;
    2. l’efecte.
  2. gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
  3. química
    1. Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil.
    2. nombre (o índex) de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.

■ coordinació

femení Acció de coordinar l’efecte gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres química Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil nombre o índex de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinadament

■ coordinadament

adverbi Amb coordinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinador
| coordinadora

■ coordinador
| coordinadora

adjectiu i masculí i femení Que coordina
Traducció