Es mostren 88940 resultats

■ copblau

■ copblau

masculí patologia Blau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copdescuit

■ copdescuit

masculí Mot emprat en l’expressió de copdescuit locució adverbial De sobte i per sorpresa
Gran Diccionari de la llengua catalana

copec


<title type="display">copec</title>

Etimologia: del rus kopejka, der. de kopje ‘llança’, d’un cavaller amb llança que apareixia en les antigues monedes
masculí Moneda russa equivalent a la centèsima part del ruble.

copec

masculí Moneda russa equivalent a la centèsima part del ruble
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copejador
| copejadora

■ copejador
| copejadora

adjectiu Que copeja v copejar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copejament

■ copejament

masculí Acció de copejar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copejar1

■ copejar1

verb transitiu Donar cops a algú o alguna cosa Uns vàndals el copejaren brutalment Copejar la taula Vegeu també copejar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

copejar2

copejar2

verb transitiu pesca Buidar el cop d’un art Donar cullerades a l’aigua amb el salabret per tal d’agafar alguna cosa Vegeu també copejar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copel·la</title>

Etimologia: probablement del fr. coupelle, primer ‘argent depurat’, segurament de l’ant. coispel ‘planxa prima’, der. al seu torn d’un *coispe, provinent del ll. cuspis, -ĭdis ‘punxa’ 1a font: 1285
femení Vas en forma cònica truncada fet de cendra d’ossos calcinats que serveix per a assajar i purificar els minerals d’or i argent.

■ copel·la

femení Vas en forma cònica truncada fet de cendra d’ossos calcinats que serveix per a assajar i purificar els minerals d’or i argent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copel·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copel·lació</title>

Partició sil·làbica: co_pel_la_ci_ó
Etimologia: de copel·lar
femení metal·lúrgia Separació dels metalls nobles que conté un aliatge per oxidació amb un corrent d’aire que passa per la massa metàl·lica fosa i precipita els metalls no nobles en forma d’òxid.

■ copel·lació

femení metallúrgia Separació dels metalls nobles que conté un aliatge per oxidació amb un corrent d’aire que passa per la massa metàllica fosa i precipita els metalls no nobles en forma d’òxid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copel·lar

■ copel·lar

verb transitiu Depurar or, argent en una copella
Informació complementària
Traducció