Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ adunació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adunació</title>

Partició sil·làbica: a_du_na_ci_ó
Etimologia: de adunar

femení

Acció d’adunar o d’adunar-se;
l’efecte.

■ adunació

femení Acció d’adunar o d’adunar-se l’efecte

■ adunança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adunança</title>

Etimologia: de adunar 1a font: 1888, DLab.

femení Reunió.

■ adunança

femení Reunió

■ adunar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adunar</title>

Etimologia: del ll. td. adunare ‘reunir, posar-se d’acord’ 1a font: 1481

verb

transitiu Reunir, congregar, aplegar.
pronominal Reunir-se, aplegar-se.

■ adunar

verb transitiu Reunir, congregar, aplegar pronominal Reunir-se, aplegar-se

■ adurent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adurent</title>

Etimologia: del ll. adurens, -tis, participi present del verb adurĕre ‘cremar lleugerament, abrusar’

adjectiu Que crema.

■ adurent

adjectiu Que crema

■ adust

| adusta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adust</title>

Etimologia: del ll. adustus, -a, -um ‘cremat superficialment, cremat pel sol’, participi de adurĕre 1a font: 1491

adjectiu

Cremat, com cremat o abrusat.
figuradament De geni eixut, aspre.

■ adust

| adusta

adjectiu Cremat, com cremat o abrusat figuradament De geni eixut, aspre

■ adustament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adustament</title>

Etimologia: de adust

adverbi D’una manera adusta.

■ adustament

adverbi D’una manera adusta

■ adustesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adustesa</title>

Etimologia: de adust

femení Qualitat d’adust.

■ adustesa

femení Qualitat d’adust

■ adustió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adustió</title>

Partició sil·làbica: a_dus_ti_ó
Etimologia: de adust

femení

Acció de cremar, de cauteritzar;
l’efecte.

■ adustió

femení Acció de cremar, de cauteritzar l’efecte

■ adustiu

| adustiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adustiu</title>

Partició sil·làbica: a_dus_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. adustus, -a, -um, participi de adurĕre ‘cremar’

adjectiu Que té la virtut de cremar, d’abrusar.

■ adustiu

| adustiva

adjectiu Que té la virtut de cremar, d’abrusar

adv.

<title type="display">adv.</title>

abreviatura gramàtica adverbi.

adv.

abreviatura gramàtica adverbi

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ adunació

■ adunança

■ adunar

■ adurent

■ adust | adusta

■ adust | adusta

■ adustament

■ adustesa

■ adustió

■ adustiu | adustiva

■ adustiu | adustiva

adv.

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ adust

| adusta

■ adust

| adusta

■ adustiu

| adustiva

■ adustiu

| adustiva

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia