Es mostren 88939 resultats

■ copsable

■ copsable

adjectiu Que pot ésser copsat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copsadora

■ copsadora

femení indústria tèxtil Màquina formadora del cop, per enrotllament del fil sobre si mateix, anomenada també supercopsadora automàtica o canillera automàtica per a supercops
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copsar</title>

Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se d’un ll. vg. *cupessare, resultat de l’encreuament entre cuperare ‘agafar, prendre, collir’ i el ll. capessĕre ‘empunyar, aferrar’ 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb transitiu
  1. Agafar, atrapar, al vol. Copsar la pilota. Copsar una papallona.
  2. figuradament Aconseguir alguna cosa d’una manera ràpida i inesperada. Copsar un càrrec.
  3. figuradament Entendre. Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.

■ copsar

verb transitiu Agafar, atrapar, al vol Copsar la pilota Copsar una papallona figuradament Aconseguir alguna cosa d’una manera ràpida i inesperada Copsar un càrrec figuradament Entendre Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copte
| copta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copte</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als coptes o al copte. Alfabet copte. Art copte.
  2. masculí i femení etnologia
    1. A l’alta edat mitjana, nom donat a la població d’Egipte.
    2. Nom aplicat actualment als cristians egipcis.
  3. masculí lingüística Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, conservada en la litúrgia copta.

■ copte
| copta

adjectiu Relatiu o pertanyent als coptes o al copte Alfabet copte Art copte masculí i femení etnologia A l’alta edat mitjana, nom donat a la població d’Egipte Nom aplicat actualment als cristians egipcis masculí lingüística Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, conservada en la litúrgia copta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còpula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">còpula</title>

Etimologia: del ll. copŭla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. gramàtica Tot element de relació que uneix els dos termes d’una oració o bé dues oracions.
  2. botànica En les diatomees, peça suplementària del cíngol.
  3. música Passatge vocalitzat que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII.
  4. zoologia
    1. Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d’efectuar l’acte sexual.
    2. Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’òvul dins l’aparell femení.

■ còpula

femení gramàtica Tot element de relació que uneix els dos termes d’una oració o bé dues oracions botànica En les diatomees, peça suplementària del cíngol música Passatge vocalitzat que era present a la fi de diferents formes musicals dels segles XII i XIII zoologia Acoblament dels òrgans sexuals masculins i femenins per tal d’efectuar l’acte sexual Procés pel qual l’espermatozoide es posa en contacte amb l’òvul dins l’aparell femení
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copulable

■ copulable

masculí química orgànica Amina aromàtica o fenol capaç de reaccionar amb una sal de diazoni per a formar un azocompost
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copulació</title>

Partició sil·làbica: co_pu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. copulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de copular; acoblament.
    2. especialment zoologia Còpula.
  2. química orgànica i colorants Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic.

■ copulació

femení Acció de copular acoblament especialment zoologia Còpula química orgànica i colorants Reacció de substitució aromàtica per una sal de diazoni com a agent electrofílic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copulador
| copuladora

■ copulador
| copuladora

adjectiu Que serveix per a la copulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copular

■ copular

verb transitiu Acoblar intransitiu Fer l’acte sexual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copulatiu
| copulativa

■ copulatiu
| copulativa

adjectiu gramàtica Que lliga una cosa amb una altra Conjunció copulativa Verb copulatiu
Traducció