Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ copulatiu

| copulativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copulatiu</title>

Partició sil·làbica: co_pu_la_tiu
Etimologia: del ll. copulativus, -a, -um, íd.

adjectiu gramàtica Que lliga una cosa amb una altra. Conjunció copulativa. Verb copulatiu.

■ copulatiu

| copulativa

adjectiu gramàtica Que lliga una cosa amb una altra Conjunció copulativa Verb copulatiu

■ copulativament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copulativament</title>

Etimologia: de copulatiu

adverbi Juntament.

■ copura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copura</title>

femení indústria tèxtil Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració.

■ copura

femení indústria tèxtil Aigua o matèria no colorant que hom afegeix a un color per rebaixar-ne la concentració

■ copyright*

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">copyright</title>

Pronúncia: kɔ̀pirájt
Etimologia: mot angl., comp. de copy ‘reproducció’ i right ‘dret’

masculí

Dret que es reserven l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, gravada, etc., d’explotar-la durant un cert temps.
Referència del copyright que figura impresa en l’obra a la qual es refereix en forma de símbol © seguit del nom del seu titular i de l’any de la primera publicació.

masculí Dret que es reserven l’autor o l’editor d’una obra literària, musical, artística o científica, impresa, gravada, etc, d’explotar-la durant un cert temps Referència del copyright que figura impresa en l’obra a la qual es refereix en forma de símbol © seguit del nom del seu titular i de l’any de la primera publicació

■ coqueria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coqueria</title>

Partició sil·làbica: co_que_ri_a
Etimologia: de coc²

femení Instal·lació industrial dedicada a la producció de carbó de coc.

■ coqueria

femení Installació industrial dedicada a la producció de carbó de coc

■ coquessa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coquessa</title>

Etimologia: de coc¹ 1a font: 1803, DEst.

femení Cuinera llogada per a un àpat de festa.

■ coquessa

femení Cuinera llogada per a un àpat de festa

■ coquet

| coqueta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coquet</title>

Etimologia: del fr. coquet, -ette ‘gallet’, de l’ostentació que fa el gall entre les gallines

adjectiu i masculí i femení Que cerca d’agradar, que coqueteja. És una coqueta. Un noi molt coquet.

■ coquet

| coqueta

adjectiu i masculí i femení Que cerca d’agradar, que coqueteja És una coqueta Un noi molt coquet

■ coquetament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coquetament</title>

Etimologia: de coqueta

adverbi Amb coqueteria.

■ coquetament

adverbi Amb coqueteria

■ coqueteig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coqueteig</title>

Partició sil·làbica: co_que_teig
Etimologia: de coquetejar

masculí Acció de coquetejar.

■ coqueteig

masculí Acció de coquetejar

■ coquetejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coquetejar</title>

Etimologia: de coqueta

verb intransitiu Cercar, una persona, d’agradar a una altra; fer coqueteries. Abans li agradava coquetejar. Coquetejava amb tots els companys de feina.

■ coquetejar

verb intransitiu Cercar, una persona, d’agradar a una altra fer coqueteries Abans li agradava coquetejar Coquetejava amb tots els companys de feina

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ copulatiu | copulativa

■ copulatiu | copulativa

■ copulativament

■ copura

■ copyright*

■ coqueria

■ coquessa

■ coquet | coqueta

■ coquet | coqueta

■ coquetament

■ coqueteig

■ coquetejar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ copulatiu

| copulativa

■ copulatiu

| copulativa

■ coquet

| coqueta

■ coquet

| coqueta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia