Es mostren 88939 resultats

coquetó
| coquetona


<title type="display">coquetó</title>

Etimologia: de coquet
adjectiu col·loquialment Dit d’un lloc o d’un objecte amb encant, amb gràcia. Un restaurant petit, però molt coquetó.

coquetó
| coquetona

adjectiu colloquialment Dit d’un lloc o d’un objecte amb encant, amb gràcia Un restaurant petit, però molt coquetó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coqueto
| coqueta

coqueto
| coqueta

adjectiu i masculí i femení coquet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coquí
| coquina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coquí</title>

Etimologia: potser del ll. coquinus, -a, -um ‘relatiu a la cuina’, der. de coquus ‘cuiner’, que degué significar ’noi de cuina’, amb fama de lladre, o potser del fr. coquin ‘pillet’ 1a font: 1550
    adjectiu despectivament
  1. Dit de la persona gasiva, avara.
  2. Dit del covard, del qui és capaç de trair.

■ coquí
| coquina

adjectiu despectivament Dit de la persona gasiva, avara Dit del covard, del qui és capaç de trair
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coquílids


<title type="display">coquílids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids, dels quals són considerats una subfamília.
  2. singular Insecte de la subfamília dels coquílids.

coquílids

masculí entomologia plural Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids, dels quals són considerats una subfamília singular Insecte de la subfamília dels coquílids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coquineria

■ coquineria

femení Qualitat de coquí Acte propi d’un coquí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coquinesa

■ coquinesa

femení Coquineria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coquitzable

coquitzable

adjectiu química industrial Dit del carbó que és bo per a l’obtenció de carbó de coc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coquització

■ coquització

femení química industrial Destillació seca del carbó bituminós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

coquitzar

coquitzar

verb transitiu química industrial Efectuar una coquització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cor, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. anatomia animal i fisiologia animal Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
    1. per analogia Representació convencional d’un cor.
    2. batre (o bategar) el cor figuradament Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència.
    3. estar amb l’ai al cor figuradament Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer.
    4. sagnar el cor figuradament Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral.
    1. El cor considerat com la seu del sentiment interior. Tenir el cor trist, alegre.
    2. anar amb el cor a la mà (o tenir el cor a la mà) Obrar amb sinceritat.
    3. de cor (o de bon cor, o de tot cor) Amb sinceritat, volenterosament.
    4. de cor a pensa (o de cor i pensa) Sense reflexionar, per simple impuls sentimental.
    5. dir (o anunciar) el cor (alguna cosa) Pressentir-la. El cor em diu que vindran.
    6. obrir el cor Manifestar els secrets o les intimitats pròpies a algú.
    7. portar el cor a la boca Ésser obert, sincer.
    8. sortir del cor Ésser (una cosa) feta amb sinceritat, provenir d’un impuls veritable.
    9. tenir el cor net Tenir la consciència tranquil·la.
    1. El cor considerat com a seu de l’afecció (especialment de l’amor), de la sensibilitat, de la bondat, del sentiment moral. Tenir bon cor, mal cor. Un cor dur, sec, inhumà, de bronze, de pedra.
    2. arribar al cor Commoure vivament.
    3. clavar-se al cor Produir alguna cosa molt sofriment o compassió.
    4. donar-se mal cor Afligir-se, anguniejar-se.
    5. ésser tot cor Ésser molt sensible o caritatiu.
    6. guanyar el cor de (algú) Captivar-li la simpatia, l’afecte.
    7. no tenir cor Ésser dur de sentiments, poc o gens sensible a l’amor i a la pietat.
    8. omplir el cor Donar, una persona o una cosa, plena satisfacció als desigs o a les afeccions d’una persona.
    9. partir-se (o trencar-se, o nuar-se) el cor (a algú) Commoure’s molt de pena o de pietat.
    10. rompre (o trencar) el cor figuradament Produir una gran pena, un dolor moral intens.
    11. tenir el cor robat (una persona o una cosa, a algú) Agradar-li bojament. Aquesta noia em té el cor robat.
    12. tenir una pena al cor (o rosegar una pena el cor) Estar molt afligit.
    1. El cor considerat com a seu de la força d’ànim; coratge. Un cor de lleó. Un cor de gallina. No tenir cor de fer una cosa.
    2. fer el cor fort Sobreposar-se a les adversitats o els perills amb la força de la voluntat.
    3. veure’s amb cor de (fer una cosa) Tenir valor, sentir-se capaç, de fer-la.
    1. El cor com a centre de la voluntat, del desig.
    2. anar (o anar-se’n) el cor cap a (una cosa) Tenir-ne desig, voler-la amb vehemència.
    3. contra cor antigament A contracor.
    4. cor (o a cor, o boca) què vols, cor què desitges Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
    5. proposar-se en cor de (fer una cosa) Proposar-se-la, prendre el determini de fer-la.
    6. tenir en cor de (fer una cosa) Desitjar de fer-la.
    7. tenir per cor de Tenir intenció de. Avui tinc per cor d’anar al cinema.
    1. antigament El cor humà com a centre suposat de les facultats intel·lectuals, especialment de la memòria i de l’enteniment.
    2. de cor De memòria. Aprendre, saber, de cor.
  8. per extensió
    1. Part del pit on hi ha el cor. El vaig estrènyer contra el meu cor.
    2. mal de cor Defalliment, sensació de buidor a l’estómac, produïts per la gana.
  9. per analogia
    1. Part central d’una cosa, la més amagada, la més essencial. El cor d’una fruita. El cor d’una ciutat. El cor d’una qüestió. El cor de l’hivern.
    2. adoberia Part interior de la peça de sola adobada o treballada.
    3. botànica En un fruit pomaci, la part interior, de consistència coriàcia, que correspon a l’endocarpi.
    4. botànica Duramen.
    5. fusteria Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta.
    6. heràldica Abisme.
  10. per analogia
    1. indústria tèxtil Excèntric de forma de cor, que transforma un moviment circular continu en un altre de rectilini alternatiu de velocitat constant, emprat en diverses màquines de plegament del fil.
    2. indústria tèxtil En el teler mecànic, peça en forma de plat o de disc de contorn cònic.
    3. cor de bou zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis (Isocardia cor), de conquilla cordiforme amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i de dues valves iguals.
    4. cor de via ferrocarrils Punta que formen dos carrils de vies diferents, en els encreuaments i els canvis de via, en el punt on es tallen, per a donar pas a la pestanya de la roda.
  11. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes franceses, que es distingeix pels cors que duu gravats.
    2. singular Carta d’aquest coll.



    12. Vegeu també:
    cor2

■ cor1

masculí anatomia animal i fisiologia animal Òrgan central i motor de l’aparell circulatori per analogia Representació convencional d’un cor batre o bategar el cor figuradament Estar algú molt emocionat per l’alegria o la impaciència estar amb l’ai al cor figuradament Estar envaït d’una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que pugui ocórrer sagnar el cor figuradament Estar algú molt adolorit a causa d’una ferida moral El cor considerat com la seu del sentiment interior Tenir el cor trist, alegre anar amb el cor a la mà o tenir el cor a la mà Obrar amb sinceritat de…
Informació complementària
Traducció