Es mostren 88939 resultats

corbament

corbament

masculí Acció de corbar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbar</title>

Etimologia: de corb2 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer corba (una cosa). Corbar una barra de ferro. Corbar una branca.
    2. corbar el cos (o l’esquena) figuradament Ajupir-se, humiliar-se.
  2. pronominal Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes de la fruita.

■ corbar

verb transitiu Fer corba una cosa Corbar una barra de ferro Corbar una branca corbar el cos o l’esquena figuradament Ajupir-se, humiliar-se pronominal Esdevenir corb Corbar-se una branca sota el pes de la fruita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbassa

■ corbassa

femení veterinària Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbat
| corbada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbat</title>

Etimologia: de corbar
    adjectiu
  1. Que té forma corba. Nas corbat. Bec corbat cap avall.
  2. heràldica
    1. Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.
    2. corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.

■ corbat
| corbada

adjectiu Que té forma corba Nas corbat Bec corbat cap avall heràldica Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades Escut calçat corbat corbat amunt o avall Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior o inferior de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbata</title>

Etimologia: de l’it. corvatta o croata ‘croata; corbata’, perquè la començaren a usar els genets croats, provinent del serbocroat hrvat ‘croat’ 1a font: 1696
    femení
  1. Tira de seda, de mussolina, de llana, etc., que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata.
  2. Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.
  3. corbata de llacet Corbatí.

■ corbata

femení Tira de seda, de mussolina, de llana, etc, que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant Una corbata de seda Fer el nus de la corbata Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard corbata de llacet Corbatí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbater
| corbatera

■ corbater
| corbatera

masculí i femení Persona que fa corbates o que en ven
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbateria

■ corbateria

femení Indústria o comerç de corbater
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbatí

■ corbatí

masculí Tireta amb un llaç fet al davant posada al voltant del coll i cordada amb un gafet a la part del darrere mobiliari Travesser corbat que forma part del respatller d’una cadira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbató

■ corbató

masculí Pollet del corb construcció naval Peça de fusta que reforça la cinta per la part de proa Unió dels bancs d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbell

■ corbell

masculí Sàrria feta de branques torçades, per a transportar llenya
Traducció