Es mostren 88940 resultats

■ corball


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corball</title>

Etimologia: de corb1 1a font: 1313
masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels esciènids (Umbrina cirrosa), amb una barba gruixuda i curta com una berruga i amb bandes laterals de color daurat sobre fons blau, anomenat també corball de sorra, per distingir-lo del corball de fang (Umbrina ronchus [Sciaena ronchus]) de color gris verdós, i del corball de roca (Corvina nigra [Johnius umbra]), de dors i aletes negres, anomenat també corb i corba.

■ corball

masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels esciènids Umbrina cirrosa , amb una barba gruixuda i curta com una berruga i amb bandes laterals de color daurat sobre fons blau, anomenat també corball de sorra , per distingir-lo del corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus de color gris verdós, i del corball de roca Corvina nigra Johnius umbra , de dors i aletes negres, anomenat també corb i corba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corbament

corbament

masculí Acció de corbar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbar</title>

Etimologia: de corb2 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer corba (una cosa). Corbar una barra de ferro. Corbar una branca.
    2. corbar el cos (o l’esquena) figuradament Ajupir-se, humiliar-se.
  2. pronominal Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes de la fruita.

■ corbar

verb transitiu Fer corba una cosa Corbar una barra de ferro Corbar una branca corbar el cos o l’esquena figuradament Ajupir-se, humiliar-se pronominal Esdevenir corb Corbar-se una branca sota el pes de la fruita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbassa

■ corbassa

femení veterinària Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbat
| corbada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbat</title>

Etimologia: de corbar
    adjectiu
  1. Que té forma corba. Nas corbat. Bec corbat cap avall.
  2. heràldica
    1. Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.
    2. corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.

■ corbat
| corbada

adjectiu Que té forma corba Nas corbat Bec corbat cap avall heràldica Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades Escut calçat corbat corbat amunt o avall Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior o inferior de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbata</title>

Etimologia: de l’it. corvatta o croata ‘croata; corbata’, perquè la començaren a usar els genets croats, provinent del serbocroat hrvat ‘croat’ 1a font: 1696
    femení
  1. Tira de seda, de mussolina, de llana, etc., que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata.
  2. Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.
  3. corbata de llacet Corbatí.

■ corbata

femení Tira de seda, de mussolina, de llana, etc, que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant Una corbata de seda Fer el nus de la corbata Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard corbata de llacet Corbatí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbater
| corbatera

■ corbater
| corbatera

masculí i femení Persona que fa corbates o que en ven
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbateria

■ corbateria

femení Indústria o comerç de corbater
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbatí

■ corbatí

masculí Tireta amb un llaç fet al davant posada al voltant del coll i cordada amb un gafet a la part del darrere mobiliari Travesser corbat que forma part del respatller d’una cadira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbató

■ corbató

masculí Pollet del corb construcció naval Peça de fusta que reforça la cinta per la part de proa Unió dels bancs d’una embarcació
Traducció