Es mostren 88951 resultats

■ coratjosament

■ coratjosament

adverbi Amb coratge Lluitar coratjosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corb1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corb</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. corvus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.
    2. corb de mar (o corb marí gros) Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax carbo), de plomatge negre i de galtes blanques, marí i cabussador.
    3. corb marí emplomallat Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax aristotelis), semblant al corb marí gros, però més petit i amb un plomall verd fosc al cap en l’època de zel.
    4. corb pescador Àguila pescadora.
  2. ictiologia Corball de roca.
  3. color d’ala de corb Color negre blavós.



    4. Vegeu també:
    corb2

■ corb1

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids Corvus corax , de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme corb de mar o corb marí gros Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids Phalacrocorax carbo , de plomatge negre i de galtes blanques, marí i cabussador corb marí emplomallat Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids Phalacrocorax aristotelis , semblant al corb marí gros, però més petit i amb un plomall verd fosc al cap en l’època de zel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corb2
| corba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corb</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. curvus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles. Una trajectòria corba. Té l’esquena una mica corba. Una línia, una superfície, corba.
  2. femení
    1. Línia corba.
    2. geometria Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre.
    3. cartografia Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
    4. corba de nivell cartografia Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal.
  3. femení Tros corb d’alguna cosa.
  4. femení
    1. agricultura Cameta.
    2. construcció naval Peça de fusta clavada a la banda de la barca per a subjectar els bancs.
    3. transports Cadascuna de les vuit peces corbades de fusta que formen la circumferència de la roda, damunt la qual és fixada la llanda.
    4. corba coral construcció naval Peça grossa de fusta o de ferro, en forma de corbató, que serveix per a reforçar la unió de la contraroda amb la sobrequilla d’un bastiment.
  5. femení tecnologia Motlle de fer teules.



    6. Vegeu també:
    corb1

■ corb2
| corba

adjectiu Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles Una trajectòria corba Té l’esquena una mica corba Una línia, una superfície, corba femení Línia corba geometria Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre cartografia Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen corba de nivell cartografia Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corba

■ corba

femení ornitologia Corb femella ictiologia Corball de roca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbador
| corbadora

■ corbador
| corbadora

adjectiu Que corba màquina corbadora tecnologia Màquina emprada per a corbar planxes metàlliques, constituïda per tres o quatre corrons de posició regulable, segons el diàmetre de la corba que hom vol obtenir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corball


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corball</title>

Etimologia: de corb1 1a font: 1313
masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels esciènids (Umbrina cirrosa), amb una barba gruixuda i curta com una berruga i amb bandes laterals de color daurat sobre fons blau, anomenat també corball de sorra, per distingir-lo del corball de fang (Umbrina ronchus [Sciaena ronchus]) de color gris verdós, i del corball de roca (Corvina nigra [Johnius umbra]), de dors i aletes negres, anomenat també corb i corba.

■ corball

masculí ictiologia Peix perciforme de la família dels esciènids Umbrina cirrosa , amb una barba gruixuda i curta com una berruga i amb bandes laterals de color daurat sobre fons blau, anomenat també corball de sorra , per distingir-lo del corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus de color gris verdós, i del corball de roca Corvina nigra Johnius umbra , de dors i aletes negres, anomenat també corb i corba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corbament

corbament

masculí Acció de corbar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbar</title>

Etimologia: de corb2 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer corba (una cosa). Corbar una barra de ferro. Corbar una branca.
    2. corbar el cos (o l’esquena) figuradament Ajupir-se, humiliar-se.
  2. pronominal Esdevenir corb. Corbar-se una branca sota el pes de la fruita.

■ corbar

verb transitiu Fer corba una cosa Corbar una barra de ferro Corbar una branca corbar el cos o l’esquena figuradament Ajupir-se, humiliar-se pronominal Esdevenir corb Corbar-se una branca sota el pes de la fruita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbassa

■ corbassa

femení veterinària Tumor que es forma en el garró dels quadrúpedes ungulats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbat
| corbada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbat</title>

Etimologia: de corbar
    adjectiu
  1. Que té forma corba. Nas corbat. Bec corbat cap avall.
  2. heràldica
    1. Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades. Escut calçat corbat.
    2. corbat amunt (o avall) Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.

■ corbat
| corbada

adjectiu Que té forma corba Nas corbat Bec corbat cap avall heràldica Dit de la partició o la repartició amb les línies corbades Escut calçat corbat corbat amunt o avall Dit d’una faixa, una banda o una barra torçades cap a la part superior o inferior de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada
Informació complementària