Diccionari - GDLC | diccionari.cat

plural Grup d’animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes.
singular Animal pertanyent al grup dels cordats.

masculí zoologia plural Grup d’animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes singular Animal pertanyent al grup dels cordats

■ cordejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordejar</title>

Etimologia: de corda

verb transitiu nàutica Sirgar.

■ cordejar

verb transitiu nàutica Sirgar

■ cordell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordell</title>

Etimologia: de corda 1a font: s. XV, Ausiàs

masculí dialectal Cordill.

■ cordell

masculí dialectal Cordill

■ cordellat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordellat</title>

Etimologia: de cordell 1a font: 1512

masculí

indústria tèxtil

Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.
Cinta de passamaneria de dibuix semblant a una corda.

■ cordellat

masculí indústria tèxtil Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets Cinta de passamaneria de dibuix semblant a una corda

■ corder¹

| cordera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corder</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de corda 1a font: 1399

masculí i femení

Persona que fabrica cordes o en ven.
corder de viola història Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons.

Vegeu també:

corder²

■ corder¹

| cordera

masculí i femení Persona que fabrica cordes o en ven corder de viola història Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons Vegeu també corder 2

■ corder²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corder</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. vg. *cordarius, der. del ll. cordus, -a, -um ‘tardà’, aplicat als anyells nascuts després de temps 1a font: s. XIV, St. Vicent F.

masculí

Anyell.
Carn de corder. Corder a la brasa.

Vegeu també:

corder¹

■ corder²

masculí Anyell Carn de corder Corder a la brasa Vegeu també corder 1

■ corderar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corderar</title>

Etimologia: de corder²

verb intransitiu Anyellar.

■ corderar

verb intransitiu Anyellar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ cordat1 | cordada

■ cordat1 | cordada

■ cordat2 | cordada

■ cordat2 | cordada

■ cordatge

■ cordats

■ cordejar

■ cordell

■ cordellat

■ corder1 | cordera

■ corder1 | cordera

■ corder2

■ corderar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ cordat¹

| cordada

■ cordat¹

| cordada

■ cordat²

| cordada

■ cordat²

| cordada

■ corder¹

| cordera

■ corder¹

| cordera

■ corder²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia