Es mostren 88951 resultats

■ coriambe

■ coriambe

masculí poètica Peu de quatre síllabes, compost d’un troqueu i un iambe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coriàmbic
| coriàmbica

■ coriàmbic
| coriàmbica

adjectiu Relatiu o pertanyent al coriambe Que conté coriambes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coriandre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coriandre</title>

Partició sil·làbica: co_ri_an_dre
Etimologia: del ll. coriandrum, i aquest, del gr. koríandron, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Coriandrum sativum), de fulles compostes, de flors blanques disposades en umbel·les i de fruits aromàtics emprats com a condiment.

■ coriandre

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbellíferes Coriandrum sativum , de fulles compostes, de flors blanques disposades en umbelles i de fruits aromàtics emprats com a condiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coriariàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coriariàcies</title>

Partició sil·làbica: co_ri_a_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals integrada per plantes arbustives o herbàcies de flors actinomorfes solitàries o disposades en raïm i que comprèn només el gènere coriaria, amb el roldor (Coriaria myrtifolia) com a representant més conegut.
  2. singular Planta de la família de les coriariàcies.

■ coriariàcies

femení botànica plural Família de terebintals integrada per plantes arbustives o herbàcies de flors actinomorfes solitàries o disposades en raïm i que comprèn només el gènere coriaria, amb el roldor Coriaria myrtifolia com a representant més conegut singular Planta de la família de les coriariàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coribant

■ coribant

masculí Sacerdot de Cíbele
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coricàrpic
| coricàrpica

■ coricàrpic
| coricàrpica

adjectiu botànica Apocàrpic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corifènids

■ corifènids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat i comprimit amb l’alçada màxima a la regió cefàlica i aleta dorsal única i molt llarga, que inclou la llampuga singular Peix de la família dels corifènids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corifeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corifeu</title>

Partició sil·làbica: co_ri_feu
Etimologia: del ll. coryphaeus, i aquest, del gr. koryphaĩos, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. teatre En les tragèdies clàssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor.
  2. figuradament Guia, el qui va al davant, d’un partit, d’una secta, etc.

■ corifeu

masculí teatre En les tragèdies clàssiques gregues i llatines, el qui dirigia el cor figuradament Guia, el qui va al davant, d’un partit, d’una secta, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corimbe

■ corimbe

masculí botànica Inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s’eleven fins a un mateix nivell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corimbi-

■ corimbi-

Forma prefixada del mot grec kórymbos , que significa ‘cim’, ‘ramet de flors’ Ex corimbiforme