Es mostren 88953 resultats

■ adverbialitzador
| adverbialitzadora

■ adverbialitzador
| adverbialitzadora

adjectiu lingüística Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un adverbi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adverbialitzar

■ adverbialitzar

verb transitiu Donar a un element lingüístic la funció d’un adverbi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adverbialment

■ adverbialment

adverbi Amb el valor d’un adverbi Un adjectiu usat adverbialment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ advers
| adversa

■ advers
| adversa

adjectiu Contrari, oposat hostilment, desfavorable Un vent advers Circumstàncies adverses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adversament

■ adversament

adverbi Amb adversitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adversari
| adversària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adversari</title>

Etimologia: del ll. adversarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
    adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que va contra una altra en una lluita, en un judici, etc.
    2. figuradament Contrari, enemic.
  2. esports En el joc (o en la competició esportiva), dit de la persona o les persones que s’oposen a una altra o a unes altres.

■ adversari
| adversària

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que va contra una altra en una lluita, en un judici, etc figuradament Contrari, enemic esports En el joc o en la competició esportiva, dit de la persona o les persones que s’oposen a una altra o a unes altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adversatiu
| adversativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adversatiu</title>

Partició sil·làbica: ad_ver_sa_tiu
Etimologia: del ll. adversativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que expressa una oposició o una antítesi; que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit.
  2. gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat (però, amb tot, etc.).
  3. conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça.
  4. locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu (amb tot, encara que, per això, etc.).
  5. proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una significació oposada, sia parcial (anomenada restrictiva o correctiva), sia total (exclusiva).

■ adversatiu
| adversativa

adjectiu Que expressa una oposició o una antítesi que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat però , amb tot , etc conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu amb tot , encara que , per això , etc proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adversitat

■ adversitat

femení Qualitat d’advers Sort adversa L’adversitat és la pedra de toc del caràcter Cas advers, infortuni Un viatge ple d’adversitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ advertència

■ advertència

femení Acció d’advertir especialment Acció d’ advertir 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ advertidament

■ advertidament

adverbi Pensadament
Traducció