Es mostren 88939 resultats

■ corniana

■ corniana

femení petrografia Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còrnic
| còrnica

■ còrnic
| còrnica

adjectiu i masculí i femení De Cornualla península del SO d’Anglaterra o del còrnic llengua masculí lingüística Llengua cèltica del grup britònic parlada a Cornualla fins al segle XVIII
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cornicabra

■ cornicabra

femení botànica Noguerola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corniculat
| corniculada

■ corniculat
| corniculada

adjectiu botànica Que té forma de banya Dit de la planta que té algun òrgan en forma de banya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corniforme

■ corniforme

adjectiu Que té la forma d’una banya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corniol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corniol</title>

Partició sil·làbica: cor_ni_ol
Etimologia: del ll. corneolus, -a, -um ‘com la banya’
masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Aquilegia vulgaris), de flors llargament pedunculades de color blau, amb els pètals esperonats.

■ corniol

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies Aquilegia vulgaris , de flors llargament pedunculades de color blau, amb els pètals esperonats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corniola

■ corniola

femení antigament mineralogia cornalina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cornisa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cornisa</title>

Etimologia: del gr. korōnís, -ídos ‘traç agut d’algunes lletres; coronament, motllura, d’algun objecte’ 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. arquitectura Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.
    2. per analogia Motllura que culmina un moble, un pedestal, una porta, etc.
    3. per extensió geomorfologia Part rocallosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa més dura que recobreix les que són immediatament inferiors.
    4. per extensió geomorfologia i esports Petit relleix en una paret rocosa que serveix de via d’escalada.
  2. Camí que segueix els contorns exteriors d’una muntanya.
  3. cornisa de neu Neu acumulada sobre el sortint d’un cingle.

■ cornisa

femení arquitectura Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana per analogia Motllura que culmina un moble, un pedestal, una porta, etc per extensió geomorfologia Part rocallosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa més dura que recobreix les que són immediatament inferiors per extensió geomorfologia i esports Petit relleix en una paret rocosa que serveix de via d’escalada Camí que segueix els contorns exteriors d’una muntanya cornisa de neu Neu acumulada sobre el sortint d’un cingle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corniülls

■ corniülls

masculí botànica cervina
Gran Diccionari de la llengua catalana

cornual·lita


<title type="display">cornual·lita</title>

Partició sil·làbica: cor_nu_al_li_ta
femení mineralogia Hidroxiarsenat hidratat de coure, mineral de color verd maragda que cristal·litza en el sistema monoclínic.

cornual·lita

femení mineralogia Hidroxiarsenat hidratat de coure, mineral de color verd maragda que cristallitza en el sistema monoclínic