Es mostren 88939 resultats

■ corol·liflor
| corol·liflora

■ corol·liflor
| corol·liflora

adjectiu botànica Amb els estams inserits a la corolla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corol·liforme

■ corol·liforme

adjectiu botànica Que té forma de corolla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corologia

■ corologia

femení biogeografia Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica dels organismes i de les comunitats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corològic
| corològica

■ corològic
| corològica

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la corologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coromina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coromina</title>

Etimologia: de l’ant. conomina, variant de condomina, amb dissimilació 1a font: 1789
    femení
  1. història del dret Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina, i antigament, conomina.
  2. per extensió
    1. Camp de conreu, especialment de secà.
    2. Quintà o quintana.

■ coromina

femení història del dret Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina , i antigament, conomina per extensió Camp de conreu, especialment de secà Quintà o quintana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corona</title>

Etimologia: del ll. corona, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall. Les noies anaven adornades amb corones de roses.
    2. especialment Corona que es posa com a recompensa d’una victòria, com a distinció militar o cívica, com la corona de llorer donada als poetes. Corona triomfal.
    3. figuradament Recompensa. La corona del martiri. La corona de la glòria.
  2. especialment
    1. història i art Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc., que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
    2. heràldica Representació heràldica de la corona.
  3. ciències polítiques
    1. Sobirania, poder reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtenir la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona.
    2. En les monarquies constitucionals, institució reial o imperial.
    3. Monarquia, conjunt d’estats governats per un sobirà. La corona catalanoaragonesa.
    1. Allò que envolta o constitueix la part superior d’una cosa.
    2. Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o el de la Lluna.
    3. Embolcall lluminós irregular que envolta el Sol més enllà de la cromosfera.
    4. Aurèola (dels sants).
    5. Coronell.
    6. Part d’una dent, revestida d’esmalt, que surt de les genives.
    7. botànica Calze transformat que encercla l’ull d’alguns fruits procedents d’ovari ínfer, com les magranes i les pomes.
    8. botànica Apèndixs petaloides que presenten certes flors.
    9. joieria Conjunt de les facetes que té un brillant entorn del pla central.
    10. efecte corona electrotècnia Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió al voltant dels conductors.
    1. Allò que és disposat en forma circular.
    2. Rosari de cinc denes o de set.
    3. Tonsura de figura circular que es feien els eclesiàstics.
    4. anatomia animal Part de les extremitats dels equins entre el casc i el travador, on la pell entra en contacte amb el casc.
    5. botànica Cercle que limita una soca o una branca en el lloc on ha estat tallada.
    6. indústria surera Base d’un tap.
    7. corona circular geometria Figura plana entre dues circumferències coplanàries que tenen un mateix centre, però amb radis de longitud diferent.
  6. botànica
    1. corona de rei Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga longifolia), de fulles linears o estretament espatulades i de flors blanques disposades en panícula.
    2. corona de reina Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga catalaunica), de fulles basals en roseta compacta i aplatada i de flors blanques puntejades de carmí.
    3. corona imperial Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Fritillaria imperialis), de fulles lanceolades a la base coronades per un verticil de flors penjants campanulades vermelles.
  7. economia Unitat monetària de Dinamarca (corona danesa), d’Islàndia (corona islandesa), de Noruega (corona noruega), de Suècia (corona sueca) i de la República Txeca (corona txeca), i, fins la seva substitució per l’euro, d’Eslovàquia (corona eslovaca) i d’Estònia (corona estoniana).
  8. història A Sardenya, durant l’edat mitjana, col·legi de boni homines que assistia els magistrats de la justícia.
  9. història Obra exterior de les antigues fortificacions, oberta per la gola i composta de dos baluards, dues cortines i dos mitjos baluards.
  10. numismàtica Nom donat a diverses monedes que porten una corona com a tipus representat a l’anvers o al revers de la peça.
  11. tecnologia
    1. Conjunt de les boles, els rodets o les agulles d’un coixinet de rodolament ensems amb la peça per a separar-les i subjectar-les.
    2. corona d’àleps Roda proveïda de paletes tot al llarg del perímetre, d’una forma i una situació estudiades.
    3. corona dentada Roda amb dentat cònic que engrana amb un pinyó, solidari de l’eix motor del vehicle.
  12. corona poètica literatura Antologia de poemes circumstancials, especialment dedicats a commemorar efemèrides dels monarques regnants o festivitats religioses d’una certa importància.

■ corona

femení Ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall Les noies anaven adornades amb corones de roses especialment Corona que es posa com a recompensa d’una victòria, com a distinció militar o cívica, com la corona de llorer donada als poetes Corona triomfal figuradament Recompensa La corona del martiri La corona de la glòria especialment història i art Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària heràldica Representació heràldica de la corona ciències polítiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronació

■ coronació

femení Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronadís
| coronadissa

■ coronadís
| coronadissa

adjectiu Dit de l’arbre al qual convé tallar, o al qual hom acostuma a tallar, les branques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronal

■ coronal

adjectiu Relatiu o pertanyent a una corona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coronament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronament</title>

Etimologia: de coronar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de coronar. El coronament d’un sobirà.
  2. Allò que corona, que completa. El coronament d’un edifici.
  3. construcció naval Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex.

■ coronament

masculí Acció de coronar El coronament d’un sobirà Allò que corona, que completa El coronament d’un edifici construcció naval Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex
Informació complementària
Traducció