Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: del fr. courante, nom d’una dansa del s. XVI, participi pres. de courir ‘córrer’, amb canvi de -t- en -d- per influx d’altres mots, per exemple, el d’una altra dansa com sarabanda 1a font: c. 1800

femení

música Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental.
dansa Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra.
folklore Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball.
per extensió Cançó curta.

■ corranda

femení música Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental dansa Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra folklore Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball per extensió Cançó curta

■ corrasió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrasió</title>

Partició sil·làbica: cor_ra_si_ó
Compareu: corrosió 2
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. corrasus, -a, -um, participi del ll. corradĕre ‘arrencar’

femení geomorfologia En les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació, acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent.

■ corrasió

femení geomorfologia En les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació, acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent

corre-corre

<title type="display">corre-corre</title>

masculí esports En el beisbol, situació en la qual un corredor es troba atrapat entre dos defensors com a conseqüència d’un error del corredor o com a resultat d’una estratègia destinada a afavorir l’arribada d’un altre corredor a la base de meta.

corre-corre

masculí esports En el beisbol, situació en la qual un corredor es troba atrapat entre dos defensors com a conseqüència d’un error del corredor o com a resultat d’una estratègia destinada a afavorir l’arribada d’un altre corredor a la base de meta

■ correbou

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correbou</title>

Partició sil·làbica: cor_re_bou
Etimologia: de corre (imperatiu) i bou¹ 1a font: 1887

masculí etnografia Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.

■ correbou

masculí etnografia Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous

■ còrrec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">còrrec</title>

Etimologia: de l’hispanollatí corrŭgus ‘barranc per on llençaven detritus de mines’, segurament de procedència preromana hispànica, potser indoeuropea 1a font: 1153

masculí Escorranc.

■ còrrec

masculí Escorranc

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ corraleta

■ corralina

corralissa

■ corraló

■ corranc

■ corranda

■ corrasió

corre-corre

■ correbou

■ còrrec

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia