Es mostren 88939 resultats

■ correcames

■ correcames

masculí Coet que corre zigzaguejant arran de terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcamins

■ correcamins

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids Geococcyx californianus , de potes molt llargues amb quatre dits, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correcció</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. correctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de corregir.
    1. Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc.
    2. Canvi resultant d’haver corregit un text.
    3. Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput.
    4. correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta (galerades i compaginades) mitjançant crides al marge amb signes convencionals.
    5. correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text per tal d’evitar-hi repeticions innecessàries, de donar-li forma literària, etc.
    6. correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres (en la composició a mà o en la monotip) o les ratlles (en la linotip) objecte d’una correcció.
  3. Qualitat de correcte. La correcció del seu estil. Escriure amb correcció.
  4. nàutica Xifra variable que, sumada algèbricament a l’altura observada del Sol, a l’hora del cronòmetre o el rumb, serveix per a calcular exactament la situació del vaixell.

■ correcció

femení Acció de corregir Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc, en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc Canvi resultant d’haver corregit un text Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta galerades i compaginades mitjançant crides al marge amb signes convencionals correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text per tal d’evitar-hi repeticions…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correccional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correccional</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_ci_o_nal
Etimologia: de correcció
  1. adjectiu Que emmena a la correcció, especialment punint, exercint una acció educadora.
  2. masculí dret penal Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones no delinqüents de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional o presó correccional.

■ correccional

adjectiu Que emmena a la correcció, especialment punint, exercint una acció educadora masculí dret penal Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones no delinqüents de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional o presó correccional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correccionalisme


<title type="display">correccionalisme</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_ci_o_na_lis_me
masculí dret penal Doctrina i sistema penitenciaris que pretenen la correcció i la readaptació del delinqüent a través de l’educació social que hom duu a terme en establiments especials.

correccionalisme

masculí dret penal Doctrina i sistema penitenciaris que pretenen la correcció i la readaptació del delinqüent a través de l’educació social que hom duu a terme en establiments especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correccionalment

■ correccionalment

adverbi Amb pena o procediment correccionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcorrents

■ correcorrents

Mot emprat en l’expressió a correcorrents locució adverbial Corrents, a correcuita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correctament

■ correctament

adverbi D’una manera correcta Parlar correctament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcte
| correcta

■ correcte
| correcta

adjectiu Que no se separa de les regles, lliure d’errors o de defectes Un text correcte La seva conducta no fou gaire correcta Un escriptor correcte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correctesa


<title type="display">correctesa</title>

Etimologia: de correcte
femení informàtica Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.

correctesa

femení informàtica Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments
Traducció