Es mostren 88951 resultats

corranc

corranc

corranda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corranda</title>

Accessory
Etimologia: del fr. courante, nom d’una dansa del s. XVI, participi pres. de courir ‘córrer’, amb canvi de -t- en -d- per influx d’altres mots, per exemple, el d’una altra dansa com sarabanda 1a font: c. 1800
Body
    femení
  1. música Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els segles XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite instrumental.
  2. dansa Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya, de moviment més aviat viu i de tonada alegre, anomenada correnta al Rosselló i a Andorra.
  3. folklore Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball.
  4. per extensió Cançó curta.

corranda

corrasió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrasió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cor_ra_si_ó
Compareu: corrosió 2
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. corrasus, -a, -um, participi del ll. corradĕre ‘arrencar’
Body
femení geomorfologia En les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació, acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent.

corrasió

Traducció

corre-corre


<title type="display">corre-corre</title>

Body
masculí esports En el beisbol, situació en la qual un corredor es troba atrapat entre dos defensors com a conseqüència d’un error del corredor o com a resultat d’una estratègia destinada a afavorir l’arribada d’un altre corredor a la base de meta.

corre-corre

correbou

correbou

còrrec

còrrec

correcames

correcames

correcamins

correcamins

correcció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correcció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cor_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. correctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Acció de corregir.
    1. Acció de corregir un escrit o un imprès substituint-ne les lletres, els mots, etc., en què hi ha errors materials o que per altres raons hom vol canviar, per unes altres lletres, uns altres mots, etc.
    2. Canvi resultant d’haver corregit un text.
    3. Proposta d’un especialista per a millorar un text antic corromput.
    4. correcció de proves Correcció feta generalment per l’autor o un corrector sobre proves d’impremta (galerades i compaginades) mitjançant crides al marge amb signes convencionals.
    5. correcció d’estil Correcció feta sobre l’original d’un text per tal d’evitar-hi repeticions innecessàries, de donar-li forma literària, etc.
    6. correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres (en la composició a mà o en la monotip) o les ratlles (en la linotip) objecte d’una correcció.
  2. Qualitat de correcte. La correcció del seu estil. Escriure amb correcció.
  3. nàutica Xifra variable que, sumada algèbricament a l’altura observada del Sol, a l’hora del cronòmetre o el rumb, serveix per a calcular exactament la situació del vaixell.

correcció

correccional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correccional</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cor_rec_ci_o_nal
Etimologia: de correcció
Body
  1. adjectiu Que emmena a la correcció, especialment punint, exercint una acció educadora.
  2. masculí dret penal Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones no delinqüents de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional o presó correccional.

correccional