Es mostren 88939 resultats

■ corregimental

■ corregimental

adjectiu Relatiu o pertanyent al corregidor o al corregiment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corregir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregir</title>

Etimologia: del ll. corrigĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors. Corregir el tema d’un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un defecte d’un vestit.
  2. transitiu Emmenar a la mesura, adaptar (una substància) a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats. Corregir un àcid.
    1. transitiu Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (aquell que se’n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d’aquest vici.
    2. pronominal S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta.
  4. transitiu indústria tèxtil Passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava.

■ corregir

verb transitiu Emmenar a la regla allò que se’n separa, purgar dels defectes i dels errors Corregir el tema d’un alumne Corregir un càlcul equivocat Corregir un defecte d’un vestit transitiu Emmenar a la mesura, adaptar una substància a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats Corregir un àcid transitiu Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla aquell que se’n separa El pare ha de corregir els fills Has de corregir-lo d’aquest vici pronominal S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta transitiu indústria tèxtil Passar sovint la moleta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corregnant

■ corregnant

adjectiu Que regna ensems amb un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corregnar

■ corregnar

verb intransitiu Regnar ensems amb un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correguda</title>

Etimologia: de córrer 1a font: 1328
    femení
    1. Acció de córrer l’home o un animal. Quina correguda que hem fet!
    2. en una correguda En poca estona, anant de pressa. Ves-hi en una correguda.
    1. Cursa, cos. Una correguda de bicicletes, de cavalls.
    2. esports En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva.
    3. correguda de bous Fet de córrer bous.
    4. correguda de joies folklore A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors per a celebrar esdeveniments polítics i d’altra mena.
    5. correguda de sacs Cos de sacs.
  3. Acció de recórrer un país en so de guerra, per saquejar-lo.

■ correguda

femení Acció de córrer l’home o un animal Quina correguda que hem fet en una correguda En poca estona, anant de pressa Ves-hi en una correguda Cursa, cos Una correguda de bicicletes, de cavalls esports En el beisbol, punt que aconsegueix un jugador atacant quan ha recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge les tres bases del diamant o camp interior i arriba a la base de meta sense ésser eliminat, cosa que constitueix l’objectiu final de tota acció ofensiva correguda de bous Fet de córrer bous correguda de joies folklore A l’Horta i a la ciutat de València, cursa o correguda de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correguera

■ correguera

femení Ganes de córrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correig

■ correig

masculí Eixanguer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correlació</title>

Partició sil·làbica: cor_re_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. correlatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre. Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra.
  2. estadística Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres.
  3. estratigrafia Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius.
  4. fonètica, fonologia Relació de dues o més entitats fonemàtiques (dites correlats), en funció d’un determinat tret pertinent. Correlació melòdica, de timbre, de sonoritat.
  5. gramàtica Interrelació de condicionament entre dos o més elements d’una oració (dits correlatius) o entre els temps verbals en oracions compostes.

■ correlació

femení Relació entre dues accions, fenòmens o sèries quan es desenvolupen en el mateix sentit o en sentit contrari, talment que l’augment de l’un correspon a l’augment o a la minva de l’altre Les xifres d’aquesta columna no serven correlació amb les de l’altra estadística Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres estratigrafia Relació equivalent entre els estrats, basada en la composició petrogràfica i la posició estratigràfica d’una unitat i en l’existència de fòssils correlatius fonètica, fonologia Relació de dues o més entitats fonemàtiques…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlacional

■ correlacional

adjectiu Relatiu o pertanyent a una correlació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correlacionar

■ correlacionar

verb transitiu Correlar
Informació complementària