Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Agent polític de la monarquia castellana.
1. Magistrat d’origen castellà introduït als països de la corona catalanoaragonesa per la Nova Planta borbònica en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.
2. tinent de corregidor Alcalde major.

masculí història Agent polític de la monarquia castellana Magistrat d’origen castellà introduït als països de la corona catalanoaragonesa per la Nova Planta borbònica en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters tinent de corregidor Alcalde major

■ corregiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregiment</title>

masculí

història

A Castella, àmbit territorial del corregidor.
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.

■ corregiment

masculí història A Castella, àmbit territorial del corregidor Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes

■ corregimental

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregimental</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent al corregidor o al corregiment.

■ corregimental

adjectiu Relatiu o pertanyent al corregidor o al corregiment

■ corregir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregir</title>

Etimologia: del ll. corrigĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors. Corregir el tema d’un alumne. Corregir un càlcul equivocat. Corregir un defecte d’un vestit.
transitiu Emmenar a la mesura, adaptar (una substància) a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats. Corregir un àcid.
1. transitiu Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla (aquell que se’n separa). El pare ha de corregir els fills. Has de corregir-lo d’aquest vici.
2. pronominal S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta.
transitiu indústria tèxtil Passar sovint la moleta per damunt el corró que es grava.

■ corregir

verb transitiu Emmenar a la regla allò que se’n separa, purgar dels defectes i dels errors Corregir el tema d’un alumne Corregir un càlcul equivocat Corregir un defecte d’un vestit transitiu Emmenar a la mesura, adaptar una substància a la finalitat que hom li vol donar, modificant-ne alguna de les qualitats Corregir un àcid transitiu Advertir, renyar, castigar, per emmenar a la regla aquell que se’n separa El pare ha de corregir els fills Has de corregir-lo d’aquest vici pronominal S’ha de corregir molt, si vol arribar a ésser un bon atleta transitiu indústria tèxtil Passar sovint la moleta…

■ corregnant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregnant</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia coregnant]

Etimologia: de corregnar

adjectiu Que regna ensems amb un altre.

■ corregnant

adjectiu Que regna ensems amb un altre

■ corregnar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corregnar</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia coregnar]

Etimologia: de regnar

verb intransitiu Regnar ensems amb un altre.

■ corregnar

verb intransitiu Regnar ensems amb un altre

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ corregència

■ corregent

■ corregibilitat

■ corregible

■ corregidor

■ corregiment

■ corregimental

■ corregir

■ corregnant

■ corregnar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia