Es mostren 88939 resultats

■ correntment

■ correntment

adverbi D’una manera corrent, sense dificultat Habitualment, normalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correntòmetre

■ correntòmetre

masculí oceanografia Aparell per a mesurar la velocitat i la direcció dels corrents marins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrents

■ corrents

adverbi Molt de pressa Ves-hi corrents, sense torbar-te
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correpressor


<title type="display">correpressor</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia corepressor]
masculí genètica Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora, impedeix que els gens formin ARN missatger.

correpressor

masculí genètica Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora , impedeix que els gens formin ARN missatger
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ córrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">córrer</title>

Homòfon: corra
Etimologia: del ll. currĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. intransitiu Transportar-se d’un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment que cap peu no toca a terra. El primer quilòmetre l’ha fet corrent, i el segon, caminant.
    2. intransitiu Participar en una cursa. Avui fa córrer el seu cavall.
    3. transitiu Aquest any no correrà la marató per culpa d’una lesió.
    4. arrencar a córrer Posar-se a córrer.
    5. córrer bous Fer córrer bous, esquivant llurs envestides.
    6. córrer com un llamp Córrer a una gran velocitat.
    7. corre que correràs locució adverbial Corrent sense aturar-se.
  2. intransitiu
    1. Anar de pressa, afanyar-se. Correguem a ajudar-lo, a socórrer-lo. Corro a cridar-lo.
    2. figuradament Dirigir-se algú amb rapidesa, per la seva manera d’obrar, a una situació generalment dolenta. Córrer a la seva perdició. Córrer a la catàstrofe.
    3. a més córrer locució adverbial Amb tota la velocitat possible.
    4. ara hi corro! irònicament Expressió que hom empra com a resposta quan no està disposat a fer allò que li suggereixen o li manen.
  3. intransitiu
    1. Moure’s les coses. Mira els núvols com corren.
    2. especialment Moure’s un líquid en un sentit constant, seguir el seu curs; circular. L’aigua que corre per la canal.
    3. Bufar el vent. Córrer un vent, un aire, gelat.
    4. deixar córrer la ploma Escriure el que a hom se li va ocorrent, sense posar-hi gaire cura, sense mesurar-se.
    5. fer córrer (una cosa) Robar-la, fer-la desaparèixer.
  4. intransitiu
    1. Seguir el seu curs el temps; transcórrer. Això, ho cobraràs d’ací a tres anys, que comencen a córrer l’u de maig.
    2. Haver d’ésser pagades certes coses, com ara lloguers, rendes, interessos, etc., a comptar d’un moment determinat. El lloguer corre des de primer d’any.
    3. mes (o any, etc.) que corre Mes (o any, etc.) actual.
    1. intransitiu Circular apressadament. He corregut tot el dia d’una banda a l’altra. Aquest cotxe no ha parat de córrer en tot avui.
    2. intransitiu figuradament Això, ho haig de trobar, perquè corre per casa.
    3. intransitiu Estendre’s una malaltia. Córrer una epidèmia, una passa.
    4. intransitiu Divulgar-se una notícia, la fama d’algú, etc. Corren noves alarmants. Córrer una notícia.
    5. intransitiu Difondre’s entre la gent una publicació; circular. Ja corre la revista de l’Ateneu.
    6. intransitiu El llibre ja és imprès, però no el deixen córrer.
    7. intransitiu Circular, admetre’s en el comerç les monedes. Aquesta moneda ja no corre, pot servir per a la col·lecció.
    8. intransitiu Existir entre la gent, ésser usual. La joventut que corre és molt oberta. D’aquells plats, ja no en corren.
    9. transitiu Dedicar-se algú a vendre un producte oferint-lo als comerciants del ram. Corre sabates.
    10. córrer pel cap Tenir una idea vaga, imprecisa, d’alguna cosa. Em corre pel cap que l’examen és a les deu.
    1. intransitiu Moure’s una cosa al llarg d’una altra, no ésser impedit el moviment d’una cosa que es mou al llarg d’una altra. El tren corre sobre raïls. Fer córrer la taula cap a la dreta. Aquest bolígraf no corre, s’encalla.
    2. transitiu Fer moure (una cosa) al llarg d’una altra. Correguem les cadires cap a la paret.
    3. transitiu Moure cap a un costat o cap a l’altre (les cortines, l’estor, etc.) per cobrir o descobrir una finestra, una porta. Correu les cortines perquè no entri el sol.
    4. transitiu arts gràfiques Fer passar (paraules) de ratlles ja compostes a d’altres ratlles per tal de donar lloc a alguna esmena o a alguna modificació que cal fer.
  7. transitiu
    1. Recórrer, travessar. Ha corregut tot Europa.
    2. figuradament Una notícia que ha corregut tot Tarragona.
    3. antigament Recórrer (una ciutat, un país, etc.) en so de guerra, per saquejar-lo.
    4. història del dret Recórrer els carrers d’una població (córrer la vila) o la coberta d’una nau (córrer la nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig.
    5. córrer a pal sec nàutica Córrer el temps sense cap vela.
    6. córrer el temps nàutica Navegar a favor de les ones en casos de temporal, per tal de poder-se’n sortir, arribant a córrer més que elles.
    7. córrer la banda esports En el futbol, recórrer un jugador atacant la línia de banda per arribar a la porteria contrària.
    8. córrer món Viatjar molt i per terres llunyanes.
  8. intransitiu Estendre’s tot al llarg d’una cosa. Un camí que corre entre vinyes. La serralada corre de llevant a ponent.
  9. transitiu Estar exposat algú a una contingència, passar per una contingència, afrontar-la. Córrer un perill, un risc.

■ córrer

verb intransitiu Transportar-se d’un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment que cap peu no toca a terra El primer quilòmetre l’ha fet corrent, i el segon, caminant intransitiu Participar en una cursa Avui fa córrer el seu cavall transitiu Aquest any no correrà la marató per culpa d’una lesió arrencar a córrer Posar-se a córrer córrer bous Fer córrer bous, esquivant llurs envestides córrer com un llamp Córrer a una gran velocitat corre que correràs locució adverbial Corrent sense aturar-se intransitiu Anar de pressa, afanyar-se Correguem a ajudar-lo, a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correra

■ correra

femení construcció Teula que hom posa amb la concavitat de cara amunt per tal que s’hi escoli l’aigua de la teulada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correspondència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correspondència</title>

Partició sil·làbica: cor_res_pon_dèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. correspondentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de correspondre o de correspondre’s.
    2. Relació mútua. Entre aquests dos mots no hi ha correspondència perfecta.
    1. Carteig, comunicació entre persones per bescanvi de cartes. Estar en correspondència amb algú.
    2. correus i dret Conjunt de cartes, d’impresos i d’altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques.

■ correspondència

femení Acció de correspondre o de correspondre’s Relació mútua Entre aquests dos mots no hi ha correspondència perfecta Carteig, comunicació entre persones per bescanvi de cartes Estar en correspondència amb algú correus i dret Conjunt de cartes, d’impresos i d’altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correspondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correspondre</title>

Etimologia: del b. ll. correspondĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. intransitiu Estar, dues coses, en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats.
    2. pronominal Les notícies que jo tinc no es corresponen amb les seves.
    1. intransitiu Ocupar en dues sèries de coses llocs anàlegs, fer-hi papers anàlegs, etc. L’ala dreta de l’edifici no correspon exactament a l’esquerra.
    2. pronominal Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament.
    1. intransitiu Estar en relació de simetria. El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera.
    2. pronominal El terme B de la segona progressió i el terme A de la primera es corresponen.
  4. intransitiu Pertocar a algú alguna cosa pel seu rang, per mèrit, etc. A tu et correspon el primer lloc.
    1. intransitiu Tenir algú un cert sentiment envers una altra persona, recíproc al que aquesta li té. Ell no correspon a l’afecte que li tens.
    2. pronominal Tenir-se dues persones recíprocament afecte, estimació, etc. Aquests dos cònjuges no es corresponen gaire: tots dos tenen aventures amb altres persones.
    1. intransitiu Tenir comunicació. La sala correspon amb el despatx per una porta.
    2. pronominal Comunicar-se. Dues peces que es corresponen per un corredor.
    1. intransitiu Estar en relació epistolar, d’afers.
    2. pronominal Comunicar-se per escrit. Es corresponien sovint.

■ correspondre

verb intransitiu Estar, dues coses, en relació de conformitat, de congruïtat, mútua El fi obtingut no correspon als mitjans emprats pronominal Les notícies que jo tinc no es corresponen amb les seves intransitiu Ocupar en dues sèries de coses llocs anàlegs, fer-hi papers anàlegs, etc L’ala dreta de l’edifici no correspon exactament a l’esquerra pronominal Les dues ales de l’edifici no es corresponen exactament intransitiu Estar en relació de simetria El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera pronominal El terme B de la segona progressió i el terme A de la primera…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corresponent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corresponent</title>

Etimologia: de correspondre 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que correspon o està en relació de conformitat mútua amb alguna cosa.
  2. Que pertoca o pertany a una cosa, que li és propi. Cadascú era al seu lloc corresponent.
  3. acadèmic corresponent (o simplement corresponent masculí i femení) Representant d’una acadèmia en una localitat diferent d’aquella on resideix la corporació.

■ corresponent

adjectiu Que correspon o està en relació de conformitat mútua amb alguna cosa Que pertoca o pertany a una cosa, que li és propi Cadascú era al seu lloc corresponent acadèmic corresponent o simplement corresponent masculí i femení Representant d’una acadèmia en una localitat diferent d’aquella on resideix la corporació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corresponentment

■ corresponentment

adverbi Amb correspondència
Traducció