Es mostren 88939 resultats

corriola2

corriola2

corriola3

corriola3

corriolada

corriolada

corrioleig

corrioleig

Traducció

corriolejar

corriolejar

Informació complementària

corrioleta

corrioleta

corrípies

corrípies

corró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corró</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *curro -ōnis, der. de currus ‘carro’ 1a font: 1397
Body
    masculí
    1. Peça cilíndrica o quasi cilíndrica, de fusta, metall, pedra, etc., que per la seva rotació hom fa servir, sola o formant part d’una eina o màquina, en diversos usos.
    2. llar, assumptes domèstics i pastisseria Cilindre sòlid, generalment de fusta, amb mànec a cada cap, que hom utilitza, en pastisseria o com a estri de cuina, per a aprimar o aplanar pasta.
    3. obres públiques Cilindre pesant que, fent-lo rodolar, serveix per a compactar el terreny o el material sobre el qual rodola.
    4. Compactadora. Corró vibrador. Corró d’impactes.
    5. oficis manuals Eina per a pintar formada per un cilindre dur folrat de matèria absorbent que gira sobre un eix metàl·lic, el qual, torçat convenientment, també serveix de mànec.
    6. tecnologia Cilindre sòlid fet de fusta, de metall, de pedra o d’una altra matèria dura, emprat en diverses indústries per a aplanar, esclafar, conduir, arrossegar, enrotllar, reduir el fregament, estirar, etc.
    7. transports Tronc o cilindre de fusta que hom fa servir, fent-lo rodolar, per a transportar objectes pesants col·locats al damunt.
    8. corró de dilatació construcció Cilindre sobre el qual recolza l’extrem d’una jàssera de grans dimensions, d’un pont, etc., que permet la lliure dilatació o contracció de la peça recolzada.
    9. corró d’estampar indústria tèxtil Cilindre que porta gravats en la superfície els dibuixos que hom vol estampar en el teixit.
  1. anatomia animal Regió lumbar del cos humà.

corró

corroboració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corroboració</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cor_ro_bo_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. corroboratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de corroborar;
    2. l’efecte.
  1. diplomàtica Una de les clàusules finals d’un diploma que, paral·lelament a les sancions, resumeix la part dispositiva del text.

corroboració

corroborant

corroborant