Es mostren 88953 resultats

aecià
| aeciana

aecià
| aeciana

masculí i femení cristianisme Anomeu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aede

■ aede

masculí literatura Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aedes


<title type="display">aedes</title>

Partició sil·làbica: a_e_des
Etimologia: del gr. aēdés ‘desagradable’
masculí entomologia Gènere de mosquits tropicals de la família dels culícids (Aedes sp), propagadors de la febre groga.

aedes

masculí entomologia Gènere de mosquits tropicals de la família dels culícids Aedes sp , propagadors de la febre groga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aer-

■ aer-

Forma prefixada del mot grec aḗr , que significa ‘aire’, usada en la formació de noms científics que es refereixen a l’aire, o a les propietats físiques o als efectes de l’aire o d’altres gasos Ex aerèmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aeració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aeració</title>

Partició sil·làbica: a_e_ra_ci_ó
Etimologia: neologisme d’estructura llatina sobre la base de āēr, āĕris ‘aire’
    femení
  1. biologia Exposició d’un medi a l’acció química o física de l’aire.
  2. química
    1. Exposició a l’acció química de l’aire.
    2. Impregnació d’aire.
    3. Saturació d’un líquid amb aire.

■ aeració

femení biologia Exposició d’un medi a l’acció química o física de l’aire química Exposició a l’acció química de l’aire Impregnació d’aire Saturació d’un líquid amb aire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aeràulica


<title type="display">aeràulica</title>

Partició sil·làbica: a_e_ràu_li_ca
Etimologia: de aero- i el gr. aulós ‘flauta; tub; canal’
femení tecnologia Ciència que tracta de les aplicacions de l’aire.

aeràulica

femení tecnologia Ciència que tracta de les aplicacions de l’aire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aerèmia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aerèmia</title>

Partició sil·làbica: a_e_rè_mi_a
Etimologia: de aer- i -èmia
    femení patologia
  1. Presència d’aire a la sang.
  2. Conjunt de trastorns orgànics de determinades persones que, després d’haver estat sotmeses a una pressió elevada, sofreixen una descompressió excessivament ràpida (bussos, obrers de túnels, etc.).

■ aerèmia

femení patologia Presència d’aire a la sang Conjunt de trastorns orgànics de determinades persones que, després d’haver estat sotmeses a una pressió elevada, sofreixen una descompressió excessivament ràpida bussos, obrers de túnels, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aerènquima

■ aerènquima

masculí botànica Parènquima format per cèllules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aeri
| aèria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aeri</title>

Partició sil·làbica: a_e_ri
Etimologia: del ll. aerius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Format d’aire.
    2. Relatiu o pertanyent a l’aire.
    3. Que habita, que es troba, que té lloc, en l’aire.
    4. Lleuger, vaporós, com l’aire.
    5. figuradament Insubstancial, sense fonaments, irreal.
  2. adjectiu aeronàutica Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica.
  3. adjectiu botànica Dit de l’òrgan que creix a l’aire en lloc de fer-ho a l’aigua o a terra, com l’arrel aèria, la tija aèria, etc.
  4. masculí Telecabina.
  5. conducte aeri anatomia Dit del conducte que porta aire als pulmons.
  6. medi aeri electricitat Medi dielèctric al qual hom confia en general totes les instal·lacions de conductor nu i la capacitat dels condensadors variables ajustadors de sintonia.

■ aeri
| aèria

adjectiu Format d’aire Relatiu o pertanyent a l’aire Que habita, que es troba, que té lloc, en l’aire Lleuger, vaporós, com l’aire figuradament Insubstancial, sense fonaments, irreal adjectiu aeronàutica Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica adjectiu botànica Dit de l’òrgan que creix a l’aire en lloc de fer-ho a l’aigua o a terra, com l’arrel aèria, la tija aèria, etc masculí Telecabina conducte aeri anatomia Dit del conducte que porta aire als pulmons medi aeri electricitat Medi dielèctric al qual hom confia en general totes les installacions de conductor nu i la capacitat dels condensadors…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aeri-

■ aeri-

Forma prefixada del mot llatí āēr, āĕris , que significa ‘aire’ Ex aerífer, aerícola, aeriforme