Es mostren 88939 resultats

■ corrosiu
| corrosiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrosiu</title>

Partició sil·làbica: cor_ro_siu
Etimologia: del ll. corrosivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que té la virtut de corroir. Substància corrosiva.
    2. figuradament Que ataca l’ordre establert. Doctrines corrosives.
    3. figuradament Mordaç. Una crítica corrosiva.
    4. sublimat corrosiu química Clorur mercúric.
  2. masculí Substància corrosiva.

■ corrosiu
| corrosiva

adjectiu Que té la virtut de corroir Substància corrosiva figuradament Que ataca l’ordre establert Doctrines corrosives figuradament Mordaç Una crítica corrosiva sublimat corrosiu química Clorur mercúric masculí Substància corrosiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corroure

corroure

verb transitiu obsolet Corroir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrua</title>

Partició sil·làbica: cor_ru_a
Etimologia: d’origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes.
  2. en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.

■ corrua

femení Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera Una corrua de formigues Una corrua de cotxes en corrua o corrua feta , o a corrua feta Formant filera Els ciclistes anaven en corrua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugació

■ corrugació

femení Formació d’arrugues, especialment a la pell sota l’acció de certs músculs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugador
| corrugadora

■ corrugador
| corrugadora

adjectiu Que produeix corrugació Múscul corrugador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugar

■ corrugar

verb transitiu Formar arrugues en alguna cosa Corrugar les celles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugat
| corrugada

■ corrugat
| corrugada

adjectiu construcció Dit de la barra d’armadura d’acer estirat en fred que presenta relleus a la superfície a fi d’augmentar-ne l’adherència amb el formigó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugatiu
| corrugativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrugatiu</title>

Partició sil·làbica: cor_ru_ga_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. corrugatus, -a, -um, participi de corrugare ‘formar arrugues’
    adjectiu
  1. Que produeix corrugació.
  2. botànica Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofil·les són plegats irregularment.

■ corrugatiu
| corrugativa

adjectiu Que produeix corrugació botànica Dit de la vernació o la prefloració en què les fulles o els antofilles són plegats irregularment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corruixar-se

■ corruixar-se

verb pronominal Enfellonir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corruixes


<title type="display">corruixes</title>

Partició sil·làbica: cor_rui_xes
Etimologia: probablement de corruixar, en el sentit ant. de ‘molestar, preocupar’, amb influència de corredisses
    femení plural dialectal
  1. Presses, afanys, atrafegament. Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar. Anar amb corruixes.
  2. amb presses i corruixes locució adverbial Apressadament, a correcuita.

corruixes

femení plural dialectal Presses, afanys, atrafegament Tot eren corruixes a l’hora de fer el dinar Anar amb corruixes amb presses i corruixes locució adverbial Apressadament, a correcuita
Traducció