Es mostren 88951 resultats

■ corrompre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrompre</title>

Etimologia: del ll. corrumpĕre, íd. 1a font: 1298
    verb
    1. transitiu Alterar (una substància) fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp la carn.
    2. transitiu figuradament Els copistes corromperen el text.
    3. pronominal L’aigua estancada es corromp.
    1. transitiu Impurificar l’ambient. Els miasmes corrompen l’aire.
    2. pronominal Corrompre’s l’atmosfera.
  3. figuradament
    1. transitiu Desviar (algú o alguna cosa) de la rectitud, del deure; viciar, pervertir. Certes doctrines corrompen els costums.
    2. pronominal Corrompre’s els costums.
    3. transitiu especialment Induir (un jutge o una altra autoritat) a obrar il·legalment. Corrompre un jutge amb diners.
  4. transitiu Induir (algú) a tenir relacions sexuals considerades il·lícites. L’acusaren de corrompre una adolescent. Corrompre la dona d’altri.

■ corrompre

verb transitiu Alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana La calor corromp la carn transitiu figuradament Els copistes corromperen el text pronominal L’aigua estancada es corromp transitiu Impurificar l’ambient Els miasmes corrompen l’aire pronominal Corrompre’s l’atmosfera figuradament transitiu Desviar algú o alguna cosa de la rectitud, del deure viciar, pervertir Certes doctrines corrompen els costums pronominal Corrompre’s els costums transitiu especialment Induir un jutge o una altra autoritat a obrar illegalment Corrompre un jutge amb diners transitiu Induir algú a tenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrompudament

■ corrompudament

adverbi D’una manera corrompuda, amb corrupció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corronada

■ corronada

femení Conjunt de corrons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corronera

■ corronera

femení indústria tèxtil Cadascuna de les fileres de corrons ratllats que formen part del tren d’estiratge de les màquines de preparació i filatura del cotó, de la llana, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrosible

■ corrosible

adjectiu Que pot ésser corroït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrosió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrosió</title>

Partició sil·làbica: cor_ro_si_ó
Compareu: l’acc. 2 amb corrasió
Etimologia: del b. ll. corrosio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de corroir;
    2. l’efecte.
  2. geologia Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.
  3. metal·lúrgia Deterioració superficial dels metalls per agents químics.

■ corrosió

femení Acció de corroir l’efecte geologia Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics metallúrgia Deterioració superficial dels metalls per agents químics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrosiu
| corrosiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrosiu</title>

Partició sil·làbica: cor_ro_siu
Etimologia: del ll. corrosivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que té la virtut de corroir. Substància corrosiva.
    2. figuradament Que ataca l’ordre establert. Doctrines corrosives.
    3. figuradament Mordaç. Una crítica corrosiva.
    4. sublimat corrosiu química Clorur mercúric.
  2. masculí Substància corrosiva.

■ corrosiu
| corrosiva

adjectiu Que té la virtut de corroir Substància corrosiva figuradament Que ataca l’ordre establert Doctrines corrosives figuradament Mordaç Una crítica corrosiva sublimat corrosiu química Clorur mercúric masculí Substància corrosiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corroure

corroure

verb transitiu obsolet Corroir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrua</title>

Partició sil·làbica: cor_ru_a
Etimologia: d’origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes.
  2. en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.

■ corrua

femení Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera Una corrua de formigues Una corrua de cotxes en corrua o corrua feta , o a corrua feta Formant filera Els ciclistes anaven en corrua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrugació

■ corrugació

femení Formació d’arrugues, especialment a la pell sota l’acció de certs músculs
Traducció