Es mostren 88939 resultats

■ cors1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cors</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cursus ‘curs, acció de córrer’ 1a font: s. XIV, Consolat
    masculí història
  1. Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia.
  2. anar en cors Fer de corsari.
  3. armar en cors Disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra.
  4. fer el cors Fer de corsari.



    5. Vegeu també:
    cors2

■ cors1

masculí història Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o una autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’execució d’una represàlia anar en cors Fer de corsari armar en cors Disposar convenientment un vaixell mercant per a accions de guerra fer el cors Fer de corsari Vegeu també cors 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cors2
| corsa

■ cors2
| corsa

adjectiu i masculí i femení De Còrsega illa de la mar Mediterrània o del cors conjunt de dialectes masculí lingüística Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega Vegeu també cors 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsari
| corsària

■ corsari
| corsària

història adjectiu i masculí Dit de la nau armada en cors masculí i femení Persona que comandava una nau armada en cors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsec
| corseca

■ corsec
| corseca

adjectiu Que té el cor sec figuradament Mancat de sensibilitat, de cor masculí Clap en la soca d’un arbre que es corseca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsecador
| corsecadora

■ corsecador
| corsecadora

adjectiu Que corseca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsecament

■ corsecament

masculí Acció de corsecar o de corsecar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsecar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corsecar</title>

Etimologia: de cor1 i secar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; consumir, decandir. La manca d’aigua corseca les plantes.
    2. pronominal Les plantes es corsequen.
  2. figuradament
    1. transitiu Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. Aquests disgusts el corsequen.
    2. pronominal La pobra dona s’ha corsecat treballant.

■ corsecar

verb transitiu Causar en un ésser vivent una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós consumir, decandir La manca d’aigua corseca les plantes pronominal Les plantes es corsequen figuradament transitiu Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc Aquests disgusts el corsequen pronominal La pobra dona s’ha corsecat treballant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corser

■ corser

masculí història Cavall que servia en els torneigs i les batalles poèticament Cavall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corsera

corsera

femení construcció Conjunt de matacans seguits que encerclen la torre d’un castell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort1

■ cort1

femení Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços per analogia Estatge molt brut Aquella casa és una cort Vegeu també cort 3 cort 2
Informació complementària
Traducció