Es mostren 88939 resultats

■ corutina

■ corutina

femení informàtica Programa que s’executa concurrentment o simultàniament amb altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corverd

■ corverd

masculí botànica i fusteria Arbre dioic de la família de les lauràcies Ocotea rodiaei , de fulles simples enteres, que forneix una fusta molt dura, densa, tenaç i elàstica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corvicida

■ corvicida

adjectiu i masculí Que mata els còrvids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còrvids

■ còrvids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de bec robust i recte, amb la punta una mica corba, que comprèn els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc singular Ocell de la família dels còrvids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corxera

■ corxera

femení música Figura musical que equival a la vuitena part de la rodona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cos1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cos</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ́s
Etimologia: del ll. corpus, -ŏris, íd., a través de la forma ant. cors 1a font: c. 1200, Hom.
    [plural cossos] masculí
    1. anatomia animal Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme humà.
    2. Persona. Separació de cossos i de béns.
    3. Cadàver. A les cinc ja era cos. Vetllar el cos. De cos present.
    4. buscar el cos (a algú) figuradament Provocar-lo.
    5. cos a (o per) cos Agafats o a una mínima distància. El comte combaté cos a cos amb el rei.
    6. el cos de Jesucrist catolicisme L’hòstia consagrada.
    7. en cos i ànima Enterament, sense reserves.
    8. ésser com un cos sense ànima Ésser més de l’altre món que d’aquest.
    9. fer (o anar) de cos Defecar.
    10. tenir un (o el) diable al cos Ésser algú molt inquiet, colèric, enjogassat.
    11. tenir un rei al cos No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat.
    1. Tota la persona llevat del cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny.
    2. per analogia Part d’una construcció des del basament fins a una cornisa o imposta.
    1. El tronc, per oposició al cap i als membres.
    2. Part d’un vestit que cobreix el tronc de cintura en amunt. Un gec amb el cos llis i les mànigues ratllades. Anar en cos de camisa.
    1. Part central o principal d’una cosa. El cos d’un edifici. El cos d’un document, d’un llibre, d’una carta.
    2. cos del delicte Persona o cosa en la qual o amb la qual ha estat comès un delicte.
    3. cos del delicte Fet principal que constitueix un delicte.
    1. Substància material.
    2. Porció limitada de matèria. Els cossos celestes. El xoc de dos cossos elàstics. La caiguda d’un cos en el buit.
    3. filosofia i religió Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
    4. per extensió Gruix, consistència material, que presenta alguna cosa. Aquesta roba no té cos.
    5. geometria Figura que té llarg, ample i gruix.
    6. cos estrany medicina Objecte aliè a l’organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.
    7. tenir cos (un vi) Tenir força.
    1. Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc. Cos de policia. Cos de redactors. Cos mèdic. Cos diplomàtic.
    2. dret administratiu Conjunt de funcionaris públics adscrits a una branca de l’administració. Cos de bombers.
    3. cos de ball espectacles Conjunt dels ballarins d’un espectacle.
    4. cos de guàrdia organització militar Conjunt de soldats encarregats de la custòdia d’una posició o d’una dependència militar.
    5. cos de guàrdia organització militar Lloc cobert on s’allotgen els soldats de guàrdia.
    6. cos d’exèrcit organització militar Unitat militar superior a la divisió i inferior a l’exèrcit.
    7. esperit de cos Manera de pensar comuna als membres d’una corporació.
    1. Conjunt de coses que formen un sistema, una col·lecció general.
    2. cos legal dret Col·lecció sistematitzada de lleis.
  8. àlgebra Conjunt de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte).
  9. arts gràfiques
    1. Dimensió o alçada del tipus.
    2. En fotocomposició, distància compresa entre els límits superior i inferior de les lletres amb traços ascendents i descendents respectivament, més una part de blanc per tal d’evitar la superposició entre línies consecutives no interlineades.
  10. heràldica Part figurada de la divisa.
  11. indústria tèxtil Conjunt d’arcades, de posts, de bagues i de ploms d’una muntura jacquard disposada per a teixir.
  12. cos ciliar Engruiximent de la zona vascular de l’ull que uneix la coroide amb l’iris.
  13. cos groc fisiologia Cos luti.
  14. cos místic cristianisme En teologia, imatge que expressa la interrelació vital entre Crist i l’Església.
  15. cos mort construcció naval Obra morta, part del buc que sobresurt de l’aigua.
  16. cos mucífer botànica Corpuscle arrodonit o fusiforme que es dona en les crisofícies i les euglenofícies sota la cutícula cel·lular, ric en mucílag.
  17. cos negre física Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.



    18. Vegeu també:
    cos3
    cos4
    cos2

■ cos1

plural cossos masculí anatomia animal Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme humà Persona Separació de cossos i de béns Cadàver A les cinc ja era cos Vetllar el cos De cos present buscar el cos a algú figuradament Provocar-lo cos a o per cos Agafats o a una mínima distància El comte combaté cos a cos amb el rei el cos de Jesucrist catolicisme L’hòstia consagrada en cos i ànima Enterament, sense reserves ésser com un cos sense ànima Ésser més de l’altre món que d’aquest fer o anar de cos Defecar tenir un o el diable al cos Ésser algú molt inquiet, colèric,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cos2

■ cos2

masculí Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir Vegeu també cos 3 cos 4 cos 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cos3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cos</title><lbl type="homograph">3</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cós]

Pronúncia: kós
Etimologia: reducció per assimilació de l’ant. cors (v. cors1)
    [plural cossos] masculí
    1. antigament curs 1.
    2. Trajecte a recórrer; camí. D’aquí a allà hi ha un bon cos.
    1. folklore Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Cos de sacs. Cos de bous.
    2. Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cossos. Cos del bou.
  3. cors1.
  4. Solar apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població. Una casa d’un cos i mig.
  5. impròpiament indústria tèxtil cos1 11.



    6. Vegeu també:
    cos4
    cos2
    cos1

■ cos3

plural cossos masculí antigament curs 1 Trajecte a recórrer camí D’aquí a allà hi ha un bon cos folklore Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors Cos de sacs Cos de bous Carrer o plaça on hom efectua habitualment corregudes o cossos Cos del bou cors 1 Solar apte a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població Una casa d’un cos i mig impròpiament indústria tèxtil cos 1 11 Vegeu també cos 4 cos 2 cos 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cos4

cos4

símbol matemàtiques cosinus Vegeu també cos 3 cos 2 cos 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosa</title>

Etimologia: del ll. causa ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en ll. vg., en sinònim de res ‘cosa’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta. Déu és aquella cosa que fa ploure i florir i granar. Totes les coses animades moren. És la cosa més bella del món.
    2. alguna cosa (o qualque cosa) Indica una realitat amb una gran indeterminació. S’atansa alguna cosa.
    3. altra (o una altra) cosa Molt diferent. Tot semblava una altra cosa. Altra cosa era el port d’aquell temps.
    4. cosa per cosa (o de cosa en cosa) Detalladament, una cosa després de l’altra i sense deixar-ne cap. Ves-ho empaquetant tot cosa per cosa.
    5. ésser tots una cosa (o ésser tots una sola cosa, o ésser tota una cosa) Estar molt units.
    6. no ésser (algú) cosa bona Ésser molt dolent.
    7. per cosa en el món (o del segle) Per res del món, de cap manera.
    8. què cosa Quina cosa, què. No sé pas què cosa és.
    9. semblar una altra cosa Tenir algú una figura grotesca o repulsiva.
    10. totes les coses (o totes coses, o tota cosa) Tot. Totes les coses del món són traspassadores.
    1. Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent. Les coses i les idees que les representen. El nom no fa la cosa. Fixar-se en les coses i no en les aparences.
    2. filosofia Realitat substancial.
    3. cosa en si filosofia Realitat tal com és en ella mateixa, absolutament i independentment de les possibilitats del coneixement humà.
    1. Allò que és inanimat, per oposició a vivent. Els éssers i les coses.
    2. plural Objectes que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, que pertanyen a algú. Les coses d’escriure. Les meves coses.
    1. Allò que hom fa, diu, pensa, percep, sap, coneix. Sempre deixa les coses a mig fer. Ha repetit cent vegades la mateixa cosa. És cosa ben sabuda que... Hem vist coses més bones!
    2. Qualitat, dita, acció, etc., que hom considera peculiars d’una persona o d’una mena de persones, especialment si fan estrany. La cosa millor que té és la seva generositat. Cadascú té les seves coses. Surt amb unes coses! Coses de criatures.
    3. com qui no vol la cosa Fingint manca d’interès. Ho ha deixat anar com qui no vol la cosa.
    4. com una mala cosa Molt, terriblement. Treballa com una mala cosa.
    5. dir les coses pel seu nom Parlar amb sinceritat, sense por ni subterfugis.
    6. dir quatre coses ben dites Cantar a algú les veritats.
    7. no dir una cosa per l’altra Dir la veritat.
    8. no fer cosa bona Obrar sempre malament.
    9. una cosa de no dir Molt, ultra mesura. M’agrada una cosa de no dir.
    1. Esdeveniment, circumstància, incidència, situació. Ha passat una cosa terrible. Cal prendre les coses tal com venen. Són coses de la vida. La cosa està malament.
    2. no fos cosa que No s’esdevingués que. No hi vagis, no fos cosa que s’enfadés.
    1. Afer, assumpte, qüestió. L’estat de les coses. Com van les coses? Això és cosa teva. La cosa està en això.
    2. ésser cosa de Convenir, ésser oportú. Seria cosa de fer-los veure que han de treballar.
    3. la cosa pública Els afers de govern de la comunitat política.
  7. dret Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
  8. bona (o una bona) cosa Una quantitat considerable d’alguna cosa. Collirem bona cosa de gra.
  9. cosa de Aproximadament. Fa cosa d’un any. Hi ha cosa d’un quilòmetre.
  10. poca (o molta, o força, etc.) cosa Una quantitat petita, gran, etc., d’alguna cosa. N’ha romàs poca cosa.
  11. poca cosa
    1. Dit d’una cosa sense importància. No res, poca cosa.
    2. Dit d’una persona insignificant, feble de cos o d’esperit. És molt poca cosa.
  12. si altra cosa no Si més no.

■ cosa

femení Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta Déu és aquella cosa que fa ploure i florir i granar Totes les coses animades moren És la cosa més bella del món alguna cosa o qualque cosa Indica una realitat amb una gran indeterminació S’atansa alguna cosa altra o una altra cosa Molt diferent Tot semblava una altra cosa Altra cosa era el port d’aquell temps cosa per cosa o de cosa en cosa Detalladament, una cosa després de l’altra i sense deixar-ne cap Ves-ho empaquetant tot cosa per cosa ésser tots una cosa o…
Informació complementària
Traducció