Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ cosecant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosecant</title>

Etimologia: de secant

femení [símbol cosec] matemàtiques Secant del complement d’un angle o d’un arc.

■ cosecant

femení símbol cosec matemàtiques Secant del complement d’un angle o d’un arc

■ cosí

| cosina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosí</title>

Homòfon: cosir
Etimologia: del ll. consobrinus primus ‘cosí primer’ per una alteració fonètica complexa: cosob(r)inprimu, cosuinprimu, cosinprim, cosin, quan cosí prim alternà amb cosí segon 1a font: 1034

masculí i femení

1. Fill o filla d’un oncle o d’una tia. Som cosins: sa mare era germana del meu pare.
2. cosí germà Cosí. Vaig anar a casa de la meva cosina germana.
cosí prim (o segon) per extensió Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare.

■ cosí

| cosina

masculí i femení Fill o filla d’un oncle o d’una tia Som cosins sa mare era germana del meu pare cosí germà Cosí Vaig anar a casa de la meva cosina germana cosí prim o segon per extensió Fill d’un cosí o d’una cosina del pare o de la mare

cosida

<title type="display">cosida</title>

Etimologia: de cosir

femení Acció de cosir.

cosida

femení Acció de cosir

■ cosidor¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cosir i -dor² 1a font: 1593

masculí

Habitació o departament on treballen els cosidors.
Capsa o moble en forma de tauleta que serveix per a desar-hi els estris de cosir.

Vegeu també:

cosidor²

■ cosidor¹

masculí Habitació o departament on treballen els cosidors Capsa o moble en forma de tauleta que serveix per a desar-hi els estris de cosir Vegeu també cosidor 2

■ cosidor²

| cosidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosidor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de cosir i -dor¹ 1a font: 1593

adjectiu Que cus.
masculí i femení Persona que té per ofici cosir en un taller, per a un sastre, per a un sabater, etc.
femení arts gràfiques Màquina emprada per a cosir o engrapar els plecs d’un llibre.

Vegeu també:

cosidor¹

■ cosidor²

| cosidora

adjectiu Que cus masculí i femení Persona que té per ofici cosir en un taller, per a un sastre, per a un sabater, etc femení arts gràfiques Màquina emprada per a cosir o engrapar els plecs d’un llibre Vegeu també cosidor 1

■ cosidura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosidura</title>

Etimologia: de cosir 1a font: c. 1500

femení Costura, sèrie de punts que uneixen dues peces de roba, de cuir, etc.

■ cosidura

femení Costura, sèrie de punts que uneixen dues peces de roba, de cuir, etc

■ cosificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosificació</title>

Partició sil·làbica: co_si_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de cosificar

femení reïficació.

■ cosificació

femení reïficació

■ cosificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosificar</title>

Etimologia: de cosa

verb transitiu reïficar.

■ cosificar

verb transitiu reïficar

■ cosinalla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosinalla</title>

Etimologia: de cosí 1a font: 1917, DOrt.

femení Conjunt de cosins.

■ cosinalla

femení Conjunt de cosins

■ cosinatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosinatge</title>

Etimologia: de cosí 1a font: s. XV

masculí Parentiu, especialment entre cosins.

■ cosinatge

masculí Parentiu, especialment entre cosins

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ cosecant

■ cosí | cosina

■ cosí | cosina

cosida

■ cosidor1

■ cosidor2 | cosidora

■ cosidor2 | cosidora

■ cosidura

■ cosificació

■ cosificar

■ cosinalla

■ cosinatge

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ cosí

| cosina

■ cosí

| cosina

■ cosidor¹

■ cosidor²

| cosidora

■ cosidor²

| cosidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia