Es mostren 88951 resultats

cosmobiològic
| cosmobiològica

cosmobiològic
| cosmobiològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cosmobiologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

cosmòdrom

cosmòdrom

masculí astronàutica Base de llançaments espacials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmogonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmogonia</title>

Partició sil·làbica: cos_mo_go_ni_a
Etimologia: de cosmo- i -gonia 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. filosofia i religió Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
  2. astronomia Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes.

■ cosmogonia

femení filosofia i religió Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers astronomia Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmogònic
| cosmogònica

■ cosmogònic
| cosmogònica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cosmogonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmògraf
| cosmògrafa

■ cosmògraf
| cosmògrafa

masculí i femení Uranògraf antigament Geògraf
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmografia

■ cosmografia

femení Uranografia antigament Geografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmogràfic
| cosmogràfica

■ cosmogràfic
| cosmogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cosmografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cosmoide


<title type="display">cosmoide</title>

Partició sil·làbica: cos_moi_de
adjectiu anatomia animal Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina.

cosmoide

adjectiu anatomia animal Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmòleg
| cosmòloga

■ cosmòleg
| cosmòloga

masculí i femení Persona versada en cosmologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmologia</title>

Partició sil·làbica: cos_mo_lo_gi_a
Etimologia: de cosmo- i -logia 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. filosofia Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot.
  2. astronomia i física Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.

■ cosmologia

femení filosofia Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot astronomia i física Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers
Traducció