Es mostren 88939 resultats

■ cosmogràfic
| cosmogràfica

■ cosmogràfic
| cosmogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cosmografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cosmoide


<title type="display">cosmoide</title>

Partició sil·làbica: cos_moi_de
adjectiu anatomia animal Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina.

cosmoide

adjectiu anatomia animal Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmòleg
| cosmòloga

■ cosmòleg
| cosmòloga

masculí i femení Persona versada en cosmologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmologia</title>

Partició sil·làbica: cos_mo_lo_gi_a
Etimologia: de cosmo- i -logia 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. filosofia Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot.
  2. astronomia i física Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.

■ cosmologia

femení filosofia Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot astronomia i física Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmològic
| cosmològica

■ cosmològic
| cosmològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cosmologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cosmonau

cosmonau

femení astronàutica Astronau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmonauta

■ cosmonauta

masculí i femení astronàutica Astronauta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cosmonàutica

cosmonàutica

femení astronàutica Astronàutica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmopolita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmopolita</title>

Etimologia: del fr. cosmopolite, i aquest, del gr. kosmopolítēs, comp. de kósmos ‘món’ i polítēs ‘ciutadà’ 1a font: 1868, DLCo.
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qui considera tot el món com a pàtria seva, de qui ha viscut i té interessos en molts països.
    2. adjectiu per extensió Una existència cosmopolita.
  2. adjectiu Que és propi de molts països o que hi habita. Uns cants cosmopolites. Una planta, un animal, cosmopolita.
  3. adjectiu Dit del lloc on hi ha sempre gent de molts països. Ginebra és una ciutat cosmopolita.

■ cosmopolita

adjectiu i masculí i femení Dit de qui considera tot el món com a pàtria seva, de qui ha viscut i té interessos en molts països adjectiu per extensió Una existència cosmopolita adjectiu Que és propi de molts països o que hi habita Uns cants cosmopolites Una planta, un animal, cosmopolita adjectiu Dit del lloc on hi ha sempre gent de molts països Ginebra és una ciutat cosmopolita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosmopolitisme

■ cosmopolitisme

masculí Qualitat de cosmopolita sociologia Teoria que considera l’home com a ciutadà del món, sense distinció de races ni de nacionalitats
Traducció