Es mostren 88951 resultats

cosmològic
| cosmològica

cosmològic
| cosmològica

cosmonau

cosmonau

cosmonauta

cosmonauta

cosmonàutica

cosmonàutica

cosmopolita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmopolita</title>

Accessory
Etimologia: del fr. cosmopolite, i aquest, del gr. kosmopolítēs, comp. de kósmos ‘món’ i polítēs ‘ciutadà’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qui considera tot el món com a pàtria seva, de qui ha viscut i té interessos en molts països.
    2. adjectiu per extensió Una existència cosmopolita.
  1. adjectiu Que és propi de molts països o que hi habita. Uns cants cosmopolites. Una planta, un animal, cosmopolita.
  2. adjectiu Dit del lloc on hi ha sempre gent de molts països. Ginebra és una ciutat cosmopolita.

cosmopolita

cosmopolitisme

cosmopolitisme

cosmorama

cosmorama

cosmos


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cosmos</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cosmos, i aquest, del gr. kósmos ‘ordre; ornament; univers’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    masculí
  1. L’Univers concebut com un tot ordenat (en oposició a caos).
  2. botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les compostes (Cosmos bipinnatus), de capítols amb disc groc, antenes negrenques i lígules blanques, roses o purpúries, tridentades a l’àpex.

cosmos

cosmotró


<title type="display">cosmotró</title>

Body
masculí física Sincrotró capaç d’accelerar protons i d’altres partícules nuclears fins a conferir-los energies de l’ordre de les dels raigs còsmics.

cosmotró

cosmovisió

cosmovisió