Es mostren 88939 resultats

cossa


<title type="display">cossa</title>

Homòfon: coça
femení metrologia Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, equivalent aproximadament al cop o al mesuró.

cossa

femení metrologia Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, equivalent aproximadament al cop o al mesuró
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossar

■ cossar

verb transitiu Donar cos o consistència a alguna cosa Cossar un projecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossat
| cossada

■ cossat
| cossada

adjectiu Dit del cos d’una persona ben o mal configurat o proporcionat Ésser una dona ben cossada Que porta el vestit més o menys ben ajustat al cos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossatge

■ cossatge

masculí Tronc de la persona quant a la configuració o les proporcions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosselet

■ cosselet

masculí història militar Al segle XVI, proteccions del cos, segurament el conjunt de cuirasses i faldatge entomologia Primer segment del tòrax d’un insecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossellet

■ cossellet

masculí història militar Cosselet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cosset

■ cosset

masculí Cos petit Cos prim i graciós Peça de vestir que cobreix el cos o el bust, generalment sense mànigues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossetà
| cossetana

■ cossetà
| cossetana

masculí i femení història Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona, fins al coll de Balaguer adjectiu Relatiu o pertanyent als cossetans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cossi</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’una base preromana indoeuropea *koukeiós ‘cubell, dipòsit’, reduïda en romànic a *cocceiu 1a font: 1380
masculí Atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada.

■ cossi

masculí Atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cossia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cossia</title>

Partició sil·làbica: cos_si_a
Etimologia: de l’it. corsìa, fem. de corsìo ‘corrent’, der. de corso ‘curs’
    femení
  1. construcció naval Passadís central d’una galera que dividia els bancs dels remadors de babord dels d’estribord.
  2. construcció naval Pla diametral d’una nau.
  3. córrer la cossia història Córrer per càstig d’un cap a l’altre d’un vaixell essent assotat en el trajecte pels mariners.

■ cossia

femení construcció naval Passadís central d’una galera que dividia els bancs dels remadors de babord dels d’estribord construcció naval Pla diametral d’una nau córrer la cossia història Córrer per càstig d’un cap a l’altre d’un vaixell essent assotat en el trajecte pels mariners
Traducció