Es mostren 88940 resultats

costosament

costosament

costum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costum</title>

Accessory
Etimologia: del ll. consuetūdo, -udĭnis, der. de consuescĕre ‘acostumar’, i aquest, de suescĕre, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    masculí
    1. Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les onze. És el costum del país. La força del costum.
    2. de costum D’ordinari. Arribà més tard que de costum.
  1. plural especialment Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal. Un poble de costums relaxats.
  2. dret Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.

costum

costumari

costumari

costumisme

costumisme

costumista

costumista

costura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costura</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre ‘cosir’ 1a font: 1302
Body
    femení
  1. Acció de cosir. Aprendre de costura.
    1. Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuir, etc. Un vestit amb unes costures molt ben fetes.
    2. aplanar les costures figuradament Bastonejar algú, pegar-li.
  2. obsolet Escola de nenes o de pàrvuls. Encara no va a costura: és massa petita.
  3. Marca deixada per una nafra mal curada.
  4. metal·lúrgia
    1. Junta, zona d’unió de dues planxes per rebló o soldadura.
    2. Defecte superficial d’una peça de motlle que té l’aspecte d’un solc amb vores arrodonides.

costura

costurer1
| costurera

costurer1
| costurera

costurer2
| costurera

costurer2
| costurera

cot1

cot1

cot2

cot2

Traducció