Es mostren 88951 resultats

■ coure2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coure</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: cou_re
Etimologia: del ll. vg. cocĕre, ll. cl. coquĕre, íd.
    verb
  1. transitiu [p p cuit -a] alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic.
  2. transitiu [p p cuit -a] Sotmetre porcellana, maons, guix, etc., a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats.
  3. [p p cuit -a] transitiu
    1. Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats. Coure aliments, teules, calç.
    2. figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor. Les fredorades han cuit les plantes.
  4. [p p cogut -uda] intransitiu figuradament
    1. Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt.
    2. Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa.
    3. Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.
  5. intransitiu [p p cuit -a] Sofrir una transformació una substància sotmesa a l’acció del foc o de la calor. Les mongetes ara couen.
  6. transitiu [p p cuit -a] Digerir, pair. L’estómac cou els aliments.



    7. Vegeu també:
    coure1

■ coure2

verb transitiu p p cuit -a alimentació, indústries alimentàries Preparar un aliment mitjançant un procés tèrmic transitiu p p cuit -a Sotmetre porcellana, maons, guix, etc, a l’acció del foc perquè adquireixin determinades propietats p p cuit -a transitiu Obrar el foc o la calor sobre alguna cosa modificant-ne alguna de les propietats Coure aliments, teules, calç figuradament Produir en una cosa un efecte anàleg al que produeix el foc o la calor Les fredorades han cuit les plantes p p cogut -uda intransitiu figuradament Produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada a algú…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courer
| courera

■ courer
| courera

masculí i femení Operari que treballa el coure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ courim

■ courim

masculí Estris de cuinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

couvinià
| couviniana


<title type="display">couvinià</title>

Partició sil·làbica: cou_vi_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al couvinià.
  2. masculí Primer estatge (i edat) del devonià mitjà, interjacent entre l’emsià, a la base, i el givetià, al sostre.

couvinià
| couviniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al couvinià masculí Primer estatge i edat del devonià mitjà, interjacent entre l’emsià, a la base, i el givetià, al sostre
Gran Diccionari de la llengua catalana

cov

cov

símbol estadística covariància
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cova</title>

Homòfon: cove
Etimologia: del ll. vg. *cŏva, íd., substantivació del ll. vg. *cŏvus, -a, -um, variant del ll. cavus, -a, -um ‘buit, concavat’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. geomorfologia Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
    1. Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca.
    2. Soterrani.
    3. cova de lladres figuradament Casa on s’aplega gent de mal viure.

■ cova

femení geomorfologia Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca Soterrani cova de lladres figuradament Casa on s’aplega gent de mal viure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ covada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covada</title>

Homòfon: cubada
Etimologia: de covar 1a font: 1617
    femení
  1. Llocada.
  2. figuradament Fillada.
  3. figuradament Una covada de lladres, de brètols.
  4. etnografia Costum de certes cultures consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a “recuperar-se”.

■ covada

femení Llocada figuradament Fillada figuradament Una covada de lladres, de brètols etnografia Costum de certes cultures consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a “recuperar-se”
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ covador

■ covador

masculí Lloc disposat per a pondre i covar els ous les gallines o d’altres ocells domèstics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coval

■ coval

masculí Cova
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ covalència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covalència</title>

Partició sil·làbica: co_va_lèn_ci_a
Etimologia: de valència
femení química física Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits o bé un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç.

■ covalència

femení química física Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits o bé un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç
Traducció