Es mostren 88939 resultats

covada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covada</title>

Accessory
Homòfon: cubada
Etimologia: de covar 1a font: 1617
Body
    femení
  1. Llocada.
  2. figuradament Fillada.
  3. figuradament Una covada de lladres, de brètols.
  4. etnografia Costum de certes cultures consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a “recuperar-se”.

covada

covador

covador

coval

coval

covalència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covalència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_va_lèn_ci_a
Etimologia: de valència
Body
femení química física Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits o bé un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç.

covalència

Traducció

covalent

covalent

covament

covament

covar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covar</title>

Accessory
Homòfon: cubà
Etimologia: del ll. cŭbare ‘jeure, fer llit’ 1a font: s. XV
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Estar l’ocell (sobre els ous) per donar-los la calor necessària al desenvolupament de l’embrió. La lloca cova una vintena d’ous.
    2. usat absolutament La canària cova.
    1. intransitiu Ésser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. El foc que cova sota la cendra.
    2. transitiu figuradament Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna. Covar un projecte, una idea. Covar l’odi.
    3. intransitiu figuradament L’odi que cova en el seu cor.
    4. transitiu figuradament Portar latent una malaltia. Fa temps que covava la varicel·la.
  2. transitiu per analogia Fer llit per guarir-se d’un refredat, de la grip. Si vols guarir-te, has de covar.
  3. pronominal Reposar massa alguna menja després de treta del foc. Covar-se l’arròs, la sopa.

covar

covard
| covarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covard</title>

Accessory
Etimologia: del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.
  2. adjectiu Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.
  3. adjectiu heràldica Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.

covard
| covarda

covardament

covardament

Traducció

covardia

covardia