Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ cregut

| creguda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cregut</title>

Etimologia: de creure

adjectiu i masculí i femení Vanitós, convençut de la pròpia vàlua. Fora més simpàtic si no fos tan cregut.

■ cregut

| creguda

adjectiu i masculí i femení Vanitós, convençut de la pròpia vàlua Fora més simpàtic si no fos tan cregut

■ creïble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creïble</title>

Partició sil·làbica: cre_ï_ble
Etimologia: del ll. credĭbĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Dit d’una cosa que mereix d’ésser creguda. És més creïble això que no pas el que deia ell.

■ creïble

adjectiu Dit d’una cosa que mereix d’ésser creguda És més creïble això que no pas el que deia ell

■ creïblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creïblement</title>

Partició sil·làbica: cre_ï_ble_ment
Etimologia: de creïble

adverbi D’una manera creïble, versemblantment, probablement.

■ creïblement

adverbi D’una manera creïble, versemblantment, probablement

■ creient

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creient</title>

Partició sil·làbica: cre_ient
Etimologia: de creure

adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa. Una dona creient. Un bon creient.
adjectiu col·loquialment Obedient, dit especialment dels infants. Uns fills molt creients.

adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa Una dona creient Un bon creient adjectiu colloquialment Obedient, dit especialment dels infants Uns fills molt creients