Es mostren 88951 resultats

■ creditor
| creditora

■ creditor
| creditora

masculí i femení Persona envers la qual hom té un deute Titular d’un crèdit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credo</title>

Etimologia: del ll. credo ‘crec’, del ll. crēdĕre ‘creure’, substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum ‘Crec en un sol Déu’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. cristianisme Mot llatí amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.
    2. en el temps de dir un credo (o en un credo) En un espai molt curt de temps.
    1. religió Nucli doctrinal de qualsevol religió.
    2. figuradament Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola, etc.

■ credo

masculí cristianisme Mot llatí amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica en el temps de dir un credo o en un credo En un espai molt curt de temps religió Nucli doctrinal de qualsevol religió figuradament Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crèdul
| crèdula

■ crèdul
| crèdula

adjectiu Que creu massa fàcilment especialment Que creu fàcilment en les coses sobrenaturals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credulitat

■ credulitat

femení Facilitat exagerada per a creure Facilitat per a creure en les coses sobrenaturals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

creedor
| creedora

creedor
| creedora

masculí i femení antigament Creditor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creença</title>

Partició sil·làbica: cre_en_ça
Etimologia: de creure 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acte de creure. Aquests mots són dignes de creença.
  2. Allò que hom creu, especialment en matèria religiosa. És una persona de creences molt fermes.
  3. filosofia Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
  4. antigament Document acreditatiu de la personalitat del portador.

■ creença

femení Acte de creure Aquests mots són dignes de creença Allò que hom creu, especialment en matèria religiosa És una persona de creences molt fermes filosofia Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera antigament Document acreditatiu de la personalitat del portador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cregut
| creguda

■ cregut
| creguda

adjectiu i masculí i femení Vanitós, convençut de la pròpia vàlua Fora més simpàtic si no fos tan cregut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creïble

■ creïble

adjectiu Dit d’una cosa que mereix d’ésser creguda És més creïble això que no pas el que deia ell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creïblement

■ creïblement

adverbi D’una manera creïble, versemblantment, probablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creient</title>

Partició sil·làbica: cre_ient
Etimologia: de creure
  1. adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa. Una dona creient. Un bon creient.
  2. adjectiu col·loquialment Obedient, dit especialment dels infants. Uns fills molt creients.

■ creient

adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa Una dona creient Un bon creient adjectiu colloquialment Obedient, dit especialment dels infants Uns fills molt creients
Informació complementària
Traducció