Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ crestador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestador</title>

Etimologia: de crestar

masculí apicultura Instrument per a tallar les bresques quan hom cresta les arnes.

■ crestador

masculí apicultura Instrument per a tallar les bresques quan hom cresta les arnes

■ crestall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestall</title>

Etimologia: de cresta 1a font: 1660, DTo.

masculí

agricultura Munt de terra que limita lateralment dos solcs de sembrat o de regadiu o dues taules d’hort.
Carena d’una serralada.
Cresta d’un casc, un elm, etc.
Crestallera.
mecànica Cresta.

■ crestall

masculí agricultura Munt de terra que limita lateralment dos solcs de sembrat o de regadiu o dues taules d’hort Carena d’una serralada Cresta d’un casc, un elm, etc Crestallera mecànica Cresta

■ crestallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestallar</title>

Etimologia: de crestall

verb transitiu agricultura Fer crestalls.

■ crestallar

verb transitiu agricultura Fer crestalls

■ crestallera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestallera</title>

Etimologia: de crestall 1a font: s. XX, V. Català

femení construcció Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada.

■ crestallera

femení construcció Línia de teules posades sobre l’aresta que formen els dos aiguavessos de la teulada

■ crestallut

| crestalluda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestallut</title>

Etimologia: de cresta

adjectiu

Que té cresta.
Crestut. Un gall molt crestallut.

■ crestallut

| crestalluda

adjectiu Que té cresta Crestut Un gall molt crestallut

■ crestar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestar</title>

Etimologia: alteració de castrar per metàtesi, consolidada per l’influx de cresta, pel fet que un gall castrat perdia la cresta 1a font: s. XIII

verb

transitiu

Castrar.
apicultura Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se.

■ crestar

verb transitiu Castrar apicultura Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se

■ crestat¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de crestar

masculí Boc castrat.

Vegeu també:
crestat²

■ crestat¹

masculí Boc castrat Vegeu també crestat 2

crestat²

| crestada

<title type="display">crestat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de cresta

adjectiu heràldica Dit de l’animal, especialment el gall i el dofí, amb la cresta d’un esmalt diferent.

Vegeu també:
crestat¹

crestat²

| crestada

adjectiu heràldica Dit de l’animal, especialment el gall i el dofí, amb la cresta d’un esmalt diferent Vegeu també crestat 1

■ crestejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crestejar</title>

Etimologia: de cresta 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb intransitiu Fer cresta, sobresortir a tall de cresta.

■ crestejar

verb intransitiu Fer cresta, sobresortir a tall de cresta

■ cresteria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cresteria</title>

Partició sil·làbica: cres_te_ri_a
Etimologia: de cresta

femení construcció Conjunt d’adorns, de calats, de merlets, etc., que coronen la part alta d’un edifici, d’una obra de defensa, etc.

■ cresteria

femení construcció Conjunt d’adorns, de calats, de merlets, etc, que coronen la part alta d’un edifici, d’una obra de defensa, etc