Es mostren 88939 resultats

■ cristològic
| cristològica

■ cristològic
| cristològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cristologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crit</title>

Etimologia: de cridar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. So penetrant llançat per l’home o per un animal. Fer un crit. Llançar un crit. Crits d’alegria, de ràbia, d’espant.
    1. Paraules pronunciades en veu molt alta. Un crit de victòria. Al crit de “Visca la República!”
    2. a crits locució adverbial Amb veu molt alta, cridant. El renyava a crits al mig del carrer.
    3. crits de carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant llurs mercaderies, llur treball.
    4. demanar a crits figuradament Demanar (una cosa) amb una gran insistència.
    5. fer un crit (a algú) Cridar-lo.
    6. posar el crit al cel Protestar, queixar-se. En veure la factura de la reparació del cotxe va posar el crit al cel.
  3. Veu pròpia de cada animal. El crit del cavall és anomenat “aïnada”.
  4. crit de guerra heràldica Sentència molt concisa, sovint el sol nom d’una família, que servia per a reunir els combatents sota la seva bandera i al camp de batalla.
  5. fer crit figuradament Tenir fama.

■ crit

masculí So penetrant llançat per l’home o per un animal Fer un crit Llançar un crit Crits d’alegria, de ràbia, d’espant Paraules pronunciades en veu molt alta Un crit de victòria Al crit de “Visca la República” a crits locució adverbial Amb veu molt alta, cridant El renyava a crits al mig del carrer crits de carrer Crits que fan els venedors ambulants anunciant llurs mercaderies, llur treball demanar a crits figuradament Demanar una cosa amb una gran insistència fer un crit a algú Cridar-lo posar el crit al cel Protestar, queixar-se En veure la factura de la reparació del cotxe va posar el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criteri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criteri</title>

Etimologia: del ll. criterium ‘judici’, i aquest, del gr. kritḗrion ‘facultat de jutjar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Norma per a jutjar una cosa.
  2. Judici, discerniment. Té molt de criteri. Segons el meu criteri, és un disbarat.
  3. esports Conjunt de proves especials que, sense constituir campionat, serveixen per a apreciar la qualitat dels concursants.

■ criteri

masculí Norma per a jutjar una cosa Judici, discerniment Té molt de criteri Segons el meu criteri, és un disbarat esports Conjunt de proves especials que, sense constituir campionat, serveixen per a apreciar la qualitat dels concursants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criteriologia

■ criteriologia

femení filosofia Ciència que s’ocupa dels criteris de veritat
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

criteriològic
| criteriològica

criteriològic
| criteriològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la criteriologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ critèrium

■ critèrium

masculí esports criteri 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crític
| crítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crític</title>

Etimologia: del ll. criticus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la crisi.
    2. figuradament Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa. Un moment crític.
    3. edat crítica medicina Època en què es produeix el climateri.
  2. adjectiu física
    1. Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.
    2. punt crític química física Temperatura crítica.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a la crítica. Sentit crític. Edició crítica. Notes crítiques.
  4. masculí i femení
    1. Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.
    2. Persona que exerceix la crítica literària, artística, cinematogràfica, etc.
  5. adjectiu Que critica, que fa notar els defectes d’una persona o d’una cosa.
  6. femení
    1. Acció de criticar;
    2. l’efecte.
    3. crítica textual filologia i història Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
  7. femení filosofia Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.

■ crític
| crítica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la crisi figuradament Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa Un moment crític edat crítica medicina Època en què es produeix el climateri adjectiu física Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos punt crític química física Temperatura crítica adjectiu Relatiu o pertanyent a la crítica Sentit crític Edició crítica Notes crítiques masculí i femení Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes Persona que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticable

■ criticable

adjectiu Que pot ésser criticat, censurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticador
| criticadora

■ criticador
| criticadora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té propensió a criticar, a censurar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticaire

■ criticaire

adjectiu i masculí i femení Criticador
Informació complementària
Traducció