Es mostren 88951 resultats

criteriològic
| criteriològica

criteriològic
| criteriològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la criteriologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ critèrium

■ critèrium

masculí esports criteri 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crític
| crítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crític</title>

Etimologia: del ll. criticus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la crisi.
    2. figuradament Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa. Un moment crític.
    3. edat crítica medicina Època en què es produeix el climateri.
  2. adjectiu física
    1. Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos.
    2. punt crític química física Temperatura crítica.
  3. adjectiu Relatiu o pertanyent a la crítica. Sentit crític. Edició crítica. Notes crítiques.
  4. masculí i femení
    1. Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes.
    2. Persona que exerceix la crítica literària, artística, cinematogràfica, etc.
  5. adjectiu Que critica, que fa notar els defectes d’una persona o d’una cosa.
  6. femení
    1. Acció de criticar;
    2. l’efecte.
    3. crítica textual filologia i història Part de la ciència filologicohistòrica que cerca la reconstrucció metòdica de texts segons l’original més probable.
  7. femení filosofia Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.

■ crític
| crítica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la crisi figuradament Greu, transcendental, que decideix la sort d’algú o d’alguna cosa Un moment crític edat crítica medicina Època en què es produeix el climateri adjectiu física Dit de les condicions que determinen un canvi en el desenvolupament d’un fenomen o en les propietats d’un cos punt crític química física Temperatura crítica adjectiu Relatiu o pertanyent a la crítica Sentit crític Edició crítica Notes crítiques masculí i femení Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes Persona que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticable

■ criticable

adjectiu Que pot ésser criticat, censurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticador
| criticadora

■ criticador
| criticadora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té propensió a criticar, a censurar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticaire

■ criticaire

adjectiu i masculí i femení Criticador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ críticament

■ críticament

adverbi D’una manera crítica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criticar</title>

Etimologia: de crític 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Examinar i jutjar com a crític (una obra literària, artística, etc.). Es dedica a criticar obres de teatre.
    1. Fer notar els defectes (d’una persona o d’una cosa). No el critiquis pel que fa, perquè tu també tens defectes.
    2. Censurar, blasmar (una persona o una cosa). Sempre he criticat aquest tipus d’actes.

■ criticar

verb transitiu Examinar i jutjar com a crític una obra literària, artística, etc Es dedica a criticar obres de teatre Fer notar els defectes d’una persona o d’una cosa No el critiquis pel que fa, perquè tu també tens defectes Censurar, blasmar una persona o una cosa Sempre he criticat aquest tipus d’actes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticastre
| criticastra

■ criticastre
| criticastra

masculí i femení Crític dolent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criticisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criticisme</title>

Etimologia: de crític 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Regles i principis de la crítica.
  2. filosofia
    1. Corrent filosòfic que considera la teoria o la crítica del coneixement com a saber independent i fonamental i hi basa la seva recerca filosòfica.
    2. En sentit restringit, sistema i mètode filosòfics de Kant.

■ criticisme

masculí Regles i principis de la crítica filosofia Corrent filosòfic que considera la teoria o la crítica del coneixement com a saber independent i fonamental i hi basa la seva recerca filosòfica En sentit restringit, sistema i mètode filosòfics de Kant
Traducció