Es mostren 88939 resultats

■ cronologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cronologia</title>

Partició sil·làbica: cro_no_lo_gi_a
Etimologia: de crono- i -logia 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. història Ciència que té per objecte d’establir les dates dels esdeveniments històrics.
  2. geologia Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes d’interfase.
  3. per extensió Sèrie ordenada temporalment dels fets relatius a un esdeveniment. La cronologia de l’ascensió a l’Everest.

■ cronologia

femení història Ciència que té per objecte d’establir les dates dels esdeveniments històrics geologia Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes d’interfase per extensió Sèrie ordenada temporalment dels fets relatius a un esdeveniment La cronologia de l’ascensió a l’Everest
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronològic
| cronològica

■ cronològic
| cronològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cronologia Dit de la narració o la taula presentada segons l’ordre del temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronològicament

■ cronològicament

adverbi Segons l’ordre del temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronologista

■ cronologista

masculí i femení Persona versada en cronologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronometrador
| cronometradora

■ cronometrador
| cronometradora

adjectiu i masculí i femení Que cronometra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronometrar

■ cronometrar

verb transitiu Mesurar exactament la durada d’una cursa, de cadascuna de les operacions de fabricació d’un objecte, etc Cronometrar una cursa, un procés de producció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronometratge

■ cronometratge

masculí Acció de cronometrar organització industrial Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, un element d’operació o la inactivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronòmetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cronòmetre</title>

Compareu: cronògraf 2
Etimologia: de crono- i -metre 1a font: 1803, DEst.
    masculí rellotgeria
  1. Instrument per a mesurar el temps.
  2. Rellotge de molta precisió per a mesurar intervals de temps molt petits, en el qual hom pot parar les busques instantàniament.
  3. marina, marítim Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.

■ cronòmetre

masculí rellotgeria Instrument per a mesurar el temps Rellotge de molta precisió per a mesurar intervals de temps molt petits, en el qual hom pot parar les busques instantàniament marina, marítim Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronometria

■ cronometria

femení Art de mesurar el temps per períodes o divisions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cronomètric
| cronomètrica

■ cronomètric
| cronomètrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cronometria o a un cronòmetre
Traducció