Es mostren 88951 resultats

crucíbul


<title type="display">crucíbul</title>

masculí botànica Petits fongs de l’ordre de les gasterals (Crucibulum sp), de forma cilíndrica o troncocònica, tapats primer per un opercle, que cau aviat, entre els quals es destaca el niuet groc.

crucíbul

masculí botànica Petits fongs de l’ordre de les gasterals Crucibulum sp , de forma cilíndrica o troncocònica, tapats primer per un opercle, que cau aviat, entre els quals es destaca el niuet groc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crucífer
| crucífera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crucífer</title>

Etimologia: del ll. crucĭfer, -ĕri, íd., comp. de crux, crucis ‘creu’ i fero ‘portar’
  1. adjectiu Que té una creu, que té forma de creu. Corona crucífera.
  2. femení botànica
    1. plural Família de readals constituïda especialment per herbes de flors actinomorfes amb ovari súper agrupades en raïm i de fruits en síliqües o silícules.
    2. singular Planta de la família de les crucíferes.

■ crucífer
| crucífera

adjectiu Que té una creu, que té forma de creu Corona crucífera femení botànica plural Família de readals constituïda especialment per herbes de flors actinomorfes amb ovari súper agrupades en raïm i de fruits en síliqües o silícules singular Planta de la família de les crucíferes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruciferari
| cruciferària

■ cruciferari
| cruciferària

masculí i femení litúrgia Persona que porta la creu en les cerimònies religioses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crucificació

■ crucificació

femení Crucifixió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crucificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crucificar</title>

Etimologia: del ll. crucifigĕre ‘crucificar’, amb substitució de l’element verbal figĕre ‘fixar’ pel popular cat. ficar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Clavar en creu, fer morir amb el suplici de la creu. Els romans crucificaren Jesucrist.
  2. figuradament Turmentar, donar una extremada molèstia. No em crucifiqueu amb els vostres laments!

■ crucificar

verb transitiu Clavar en creu, fer morir amb el suplici de la creu Els romans crucificaren Jesucrist figuradament Turmentar, donar una extremada molèstia No em crucifiqueu amb els vostres laments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crucifix

■ crucifix

masculí cristianisme i art Imatge, pictòrica o escultòrica, del Crist clavat a la creu especialment Santcrist
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crucifixió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crucifixió</title>

Partició sil·làbica: cru_ci_fi_xi_ó
Etimologia: del ll. crucifixio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de crucificar;
    2. l’efecte.
  2. història del dret En certs pobles de l’antiguitat, forma d’aplicar la pena capital consistent a fer morir el condemnat amb el suplici de la creu.
  3. cristianisme i art Figuració artística de la crucifixió de Crist o d’algun sant.

■ crucifixió

femení Acció de crucificar l’efecte història del dret En certs pobles de l’antiguitat, forma d’aplicar la pena capital consistent a fer morir el condemnat amb el suplici de la creu cristianisme i art Figuració artística de la crucifixió de Crist o d’algun sant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruciforme

■ cruciforme

adjectiu Que té forma de creu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cruditat

■ cruditat

femení Qualitat de cru
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

crudités


<title type="display">crudités</title>

femení plural gastronomia Plat d’origen francès constituït d’hortalisses crues, i de vegades fruites, que hom serveix ratllades, tallades a la juliana o a rodanxes, i acompanyades d’alguna salsa freda.

crudités

femení plural gastronomia Plat d’origen francès constituït d’hortalisses crues, i de vegades fruites, que hom serveix ratllades, tallades a la juliana o a rodanxes, i acompanyades d’alguna salsa freda