Es mostren 88951 resultats

■ cucar

■ cucar

verb intransitiu Criar cucs, omplir-se de cucs Aquestes figues han cucat pronominal El blat comença a cucar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucarell
| cucarella

■ cucarell
| cucarella

adjectiu Mot emprat en les expressions dimoni cucarell etnografia Dimoni íncub figa cucarella botànica Varietat de figa o de figuera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucat

■ cucat

masculí fitopatologia Lepidòpter de la família dels cràmbids Chilo suppressalis , de color groc torrat, que constitueix un flagell de les plantacions d’arròs Malaltia produïda pel cucat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cucavela

cucavela

femení dialectal tombarella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucleig

■ cucleig

masculí Cant de la cucala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuclejar

■ cuclejar

verb intransitiu Cantar la cucala
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucós
| cucosa

■ cucós
| cucosa

adjectiu Que cria cucs, que fa cucs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucúlids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cucúlids</title>

Etimologia: del ll. cucūlus ‘cucut’ i -id
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes, de cua llarga i d’ales afilades, amb el bec lleugerament corb a la punta, que comprèn el cucut i el cucut reial.
  2. singular Ocell de la família dels cucúlids.

■ cucúlids

masculí ornitologia plural Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes, de cua llarga i d’ales afilades, amb el bec lleugerament corb a la punta, que comprèn el cucut i el cucut reial singular Ocell de la família dels cucúlids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuculiformes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuculiformes</title>

Etimologia: del ll. cucūlus, -i ‘cucut’ i -forme
    masculí ornitologia
  1. plural Ordre d’ocells que tenen quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere, proveïts d’ungles llargues i fortes, que comprèn els cucuts i els anins.
  2. singular Ocell de l’ordre dels cuculiformes.

■ cuculiformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells que tenen quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere, proveïts d’ungles llargues i fortes, que comprèn els cucuts i els anins singular Ocell de l’ordre dels cuculiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuculla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuculla</title>

Etimologia: del ll. cuculla ‘caputxa’ 1a font: 1618
    femení dialectal
  1. Cim agut d’una muntanya.
  2. Part superior de forma aguda, generalment cònica, d’un edifici o de qualsevol obra de construcció. La cuculla d’un molí, d’un campanar.

■ cuculla

femení dialectal Cim agut d’una muntanya Part superior de forma aguda, generalment cònica, d’un edifici o de qualsevol obra de construcció La cuculla d’un molí, d’un campanar