Es mostren 88939 resultats

■ cuixot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuixot</title>

Partició sil·làbica: cui_xot
Etimologia: de cuixa 1a font: 1289
    masculí
  1. Cadascuna de les dues parts d’uns pantalons que cobreix una cama.
  2. alimentació, indústries alimentàries Cuixa de porc, de bou, salada.
  3. història militar Cuixera.

■ cuixot

masculí Cadascuna de les dues parts d’uns pantalons que cobreix una cama alimentació, indústries alimentàries Cuixa de porc, de bou, salada història militar Cuixera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cul</title>

Etimologia: del ll. cūlus, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
    1. anatomia animal Part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu.
    2. per extensió i col·loquialment Anus.
    3. per extensió i col·loquialment Cul pròpiament dit més les parts sexuals. Ensenyar el cul.
    4. anar de cul figuradament i col·loquialment Estar molt atrafegat.
    5. anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere) Anar a recules.
    6. anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere) figuradament Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
    7. a prendre pel cul! figuradament i vulgarment Expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc.
    8. arrossegar el cul (per un lloc) figuradament Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
    9. caure de cul Caure endarrere tocant primer el cul a terra.
    10. caure de cul figuradament Ésser fortament impressionat per una notícia inesperada, la visió d’alguna cosa, etc.
    11. donar (o prendre) pel cul vulgarment Practicar un coit anal.
    12. donar pel cul figuradament i vulgarment Molestar, empipar, perjudicar granment.
    13. ésser cul i merda figuradament i despectivament Ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.
    14. ésser (o semblar) el cul d’en Jaumet figuradament No estar mai quiet.
    15. ésser un cul d’església figuradament i despectivament Anar molt sovint a l’església, passar-hi llargues estones.
    16. ésser un cul de taverna (o de cafè) figuradament i despectivament Freqüentar la taverna (o el cafè).
    17. fer caure de cul figuradament Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
    18. ficar-se la llengua al cul (o dins el cul) figuradament i vulgarment Callar.
    19. fica-t’ho (o fiqui-s’ho, o fiqueu-vos-ho, o que s’ho fiqui, o que s’ho fiquin) al cul! figuradament i vulgarment Expressió amb què hom manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
    20. llepar (o besar) el cul (a algú) figuradament i vulgarment Mostrar-se baixament servil envers algú.
    21. no tenir cul (o no tenir cul per a seure) figuradament No estar mai quiet.
    22. perdre el cul (per algú o alguna cosa) figuradament i col·loquialment Desviure-s’hi. Perd el cul per acontentar el seu cap.
    23. tenir el cul pelat (de fer una cosa) figuradament Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
    24. tocar el cul (a un infant) Castigar-lo pegant-li a les anques.
    25. ull (o forat) del cul col·loquialment Anus.
  2. per extensió Part posterior d’una cosa. El cul de les calces, d’un cotxe, d’un vaixell.
    1. per extensió Part inferior d’una cosa. Un ciri amb el cul pintat de verd.
    2. per extensió i especialment Fons, part inferior, d’un recipient. El cul d’un got, d’un sac, d’una cisterna.
    3. per extensió Part que resta d’una cosa quan s’ha acabat o s’ha consumit gairebé totalment. Un cul de fusada, de tela. Un cul de vi, de ciri.
    4. per extensió Només n’ha deixat un cul de got.
    5. al cul del sac es troben les engrunes per extensió i figuradament A la fi d’una acció hom en veu el resultat.
    6. cul de got col·loquialment joieria Pedra falsa o d’escàs valor.
  4. per extensió
    1. Racó, part extrema on es considera que acaba un lloc, un espai.
    2. cul de món Lloc remot, aïllat.
  5. cul de gallina indústria tèxtil En els teixits, defecte produït com a conseqüència de fils fluixos que s’arrufen.
  6. cul d’ou tecnologia Concavitat practicada en la superfície d’una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça.

■ cul

masculí anatomia animal Part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan hom seu per extensió i colloquialment Anus per extensió i colloquialment Cul pròpiament dit més les parts sexuals Ensenyar el cul anar de cul figuradament i colloquialment Estar molt atrafegat anar de cul enrere o de cul endarrere , o cul arrere Anar a recules anar de cul enrere o de cul endarrere , o cul arrere figuradament Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc a prendre pel cul figuradament i vulgarment Expressió amb què hom engega, rebutja algú, li desitja mal, etc arrossegar el cul per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cul-de-sac

■ cul-de-sac

plural culs-de-sac masculí Carreró sense sortida atzucac anatomia animal Fons d’una cavitat anatòmica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culà
| culana

■ culà
| culana

adjectiu Del cul Budell culà botifarra culana Botifarra feta del budell culà masculí Pedaç cosit a la roba, especialment al cul dels pantalons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culada

■ culada

femení Cop de cul Cop que hom es dona al cul nàutica Acció de cular l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cular</title>

Homòfon: colar, culà
Etimologia: de cul 1a font: c. 1865
    verb
  1. transitiu Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles.
  2. intransitiu nàutica
    1. Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa.
    2. Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua.

■ cular

verb transitiu Fer o reforçar el cul dels ciris o les candeles intransitiu nàutica Perdre l’estabilitat una embarcació enfonsant-se per la part de popa Donar un cop de quilla sobre el fons quan hom navega en poca aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culassa

■ culassa

femení indústria surera Part d’una panna de suro que a l’arbre era la més acostada a terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culata</title>

Etimologia: de l’it. culatta, íd., der. de culo amb el sufix dimin. -atto, -atta 1a font: 1627
    femení
  1. Part posterior de certs objectes.
  2. armament
    1. Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
    2. En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la.
  3. anatomia animal
    1. Anca d’un animal; gropa.
    2. tall de la culata alimentació, indústries alimentàries Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella.
  4. construcció naval
    1. Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten.
    2. Punta del botaló que va ferma damunt la proa.
  5. electrotècnia Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i destinada a unir magnèticament els nuclis d’un electroimant o d’un transformador o bé els pols d’una màquina elèctrica.
  6. motors Peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.

■ culata

femení Part posterior de certs objectes armament Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca En les armes portàtils, part posterior de la caixa, que serveix per a agafar l’arma o recolzar-la anatomia animal Anca d’un animal gropa tall de la culata alimentació, indústries alimentàries Tall de l’anca d’alguns animals, especialment de bou o vedella construcció naval Part del pal que va sota l’enfogonament i acaba amb les metxes que el subjecten Punta del botaló que va ferma damunt la proa electrotècnia Peça de material ferromagnètic no recoberta d’enrotllament i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culatada

■ culatada

femení Cop de culata Retrocés d’una arma de foc en disparar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culatxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culatxo</title>

Etimologia: der. de cul, amb el sufix augmentatiu i pejoratiu -atxo, del ll. -aceus, -acea, base també de l’augmentatiu -às, -assa i de l’it. -accio (cf. populatxo) 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Drap que hom posava a les criatures de pit sota el bolquer.
  2. indústria tèxtil Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó.

■ culatxo

masculí Drap que hom posava a les criatures de pit sota el bolquer indústria tèxtil Peça de fusta que serveix de base a les fusades produïdes per la selfactina en filar la llana cardada i els rebuigs del cotó
Traducció