Es mostren 88940 resultats

■ cullerada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cullerada</title>

Etimologia: de cullera 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. Porció d’una substància alimentària, medicinal, etc., que cap dins una cullera. Ja és l’última cullerada.
  2. ficar cullerada (o la cullerada) figuradament Immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc.

■ cullerada

femení Porció d’una substància alimentària, medicinal, etc, que cap dins una cullera Ja és l’última cullerada ficar cullerada o la cullerada figuradament Immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culleraire

■ culleraire

masculí i femení oficis manuals Persona que fa culleres i altres estris de fusta o que en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cullerenc
| cullerenca

cullerenc
| cullerenca

adjectiu i masculí i femení Cullerà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullerer
| cullerera

■ cullerer
| cullerera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa culleres o que en ven masculí Prestatge o recipient per a tenir-hi les culleres i els altres coberts masculí indústria tèxtil Bitllera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullereta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cullereta</title>

Etimologia: de cullera 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. Cullera petita.
    2. especialment Cullera que serveix principalment per a prendre cafè, gelats, confitura, etc.
  2. cirurgia Cureta.
  3. ictiologia Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids (Gobius fluvialis), amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.
  4. pesca Estri de pesca esportiva amb un ham de tres puntes i una paleta que gira quan hom la fa córrer per l’aigua.
  5. zoologia capgròs 2 1.

■ cullereta

femení Cullera petita especialment Cullera que serveix principalment per a prendre cafè, gelats, confitura, etc cirurgia Cureta ictiologia Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids Gobius fluvialis , amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa pesca Estri de pesca esportiva amb un ham de tres puntes i una paleta que gira quan hom la fa córrer per l’aigua zoologia capgròs 2 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullerot1

■ cullerot1

masculí Culler zoologia capgròs 2 1 Vegeu també cullerot 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cullerot2
| cullerota

cullerot2
| cullerota

adjectiu i masculí i femení Nom satíric que hom dona als naturals de Cullera Ribera Baixa Vegeu també cullerot 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culminació</title>

Partició sil·làbica: cul_mi_na_ci_ó
Etimologia: de culminar
    femení
    1. Acció de culminar;
    2. l’efecte.
  2. astronomia
    1. Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.
    2. culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit.
    3. culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit.
  3. geologia
    1. Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals.
    2. Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament.

■ culminació

femení Acció de culminar l’efecte astronomia Pas d’un astre pel meridià d’un lloc culminació inferior Culminació que té lloc a la major distància del zenit culminació superior Culminació que té lloc a la menor distància del zenit geologia Figura que resulta de la interferència de dos anticlinals Bombament dels estrats que es produeix en els contorns d’un encavalcament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminant

■ culminant

adjectiu Que culmina, que té o ateny l’altura màxima figuradament El moment culminant d’un drama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culminar</title>

Etimologia: del ll. culminare, íd., der. de culmen, -ĭnis ‘cim’
    verb
  1. intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc. El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València. Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president.
  2. transitiu Acabar satisfactòriament. Amb això he culminat la meva obra.

■ culminar

verb intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president transitiu Acabar satisfactòriament Amb això he culminat la meva obra
Informació complementària
Traducció