Es mostren 88951 resultats

■ culivat
| culivada

■ culivat
| culivada

adjectiu Ajupit, arrupit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culla

■ culla

femení Peça del gresol d’oli on hom posa l’oli per a cremar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culler

■ culler

masculí Cullera grossa en què la part concavada és sovint semiesfèrica i que serveix per a repartir la sopa, un suc, etc, a taula i per a remenar l’olla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullerà
| cullerana

■ cullerà
| cullerana

adjectiu i masculí i femení De Culla Alt Maestrat o de Cullera Ribera Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cullera</title>

Homòfon: collera
Etimologia: del ll. cochlearia, íd., pl. del n. cl. cochlear, íd. der. de cochlea ‘cargol, petxina’ 1a font: 1064
    femení
  1. Estri de metall, de fusta, etc., que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i que serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.
  2. per extensió
    1. Nom de diferents estris comparables a una cullera per la forma i l’aplicació.
    2. fusteria Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop.
    3. hidràulica Cadascuna de les paletes en forma de doble cullera i amb una aresta central que porta la roda d’una turbina d’acció i que rep directament el doll d’aigua.
    4. metal·lúrgia Recipient troncocònic o cilíndric de planxa recobert de material refractari que serveix per a transportar la fosa del gresol als motlles o al forn de tractament o d’aliatge.
    5. obres públiques En les màquines excavadores carregadores, accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat de vegades amb unes pues a la part frontal, emprat principalment per a treballs d’excavació i de moviments de terra.
    6. oficis manuals Nom de diverses eines que serveixen per a agafar o transportar líquids i substàncies pastoses.
    7. pesca Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta al cap del qual hi ha dos ferros que formen forca i que sostenen una bossa de xarxa.
  3. ornitologia Ànec cullerot o paleter.
  4. pintura En pintura industrial i decorativa, petita clapa que ha restat sense pintar per oblit.

■ cullera

femení Estri de metall, de fusta, etc, que té la forma d’una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i que serveix per a prendre una porció del contingut d’un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca per extensió Nom de diferents estris comparables a una cullera per la forma i l’aplicació fusteria Eina semblant a una barrina que té la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, emprada pels esclopers per a buidar l’esclop hidràulica Cadascuna de les paletes en forma de doble cullera i amb una aresta central que porta la roda d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullerada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cullerada</title>

Etimologia: de cullera 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. Porció d’una substància alimentària, medicinal, etc., que cap dins una cullera. Ja és l’última cullerada.
  2. ficar cullerada (o la cullerada) figuradament Immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc.

■ cullerada

femení Porció d’una substància alimentària, medicinal, etc, que cap dins una cullera Ja és l’última cullerada ficar cullerada o la cullerada figuradament Immiscir-se en una qüestió, en una conversa, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culleraire

■ culleraire

masculí i femení oficis manuals Persona que fa culleres i altres estris de fusta o que en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cullerenc
| cullerenca

cullerenc
| cullerenca

adjectiu i masculí i femení Cullerà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullerer
| cullerera

■ cullerer
| cullerera

masculí i femení oficis manuals Persona que fa culleres o que en ven masculí Prestatge o recipient per a tenir-hi les culleres i els altres coberts masculí indústria tèxtil Bitllera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cullereta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cullereta</title>

Etimologia: de cullera 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. Cullera petita.
    2. especialment Cullera que serveix principalment per a prendre cafè, gelats, confitura, etc.
  2. cirurgia Cureta.
  3. ictiologia Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids (Gobius fluvialis), amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.
  4. pesca Estri de pesca esportiva amb un ham de tres puntes i una paleta que gira quan hom la fa córrer per l’aigua.
  5. zoologia capgròs 2 1.

■ cullereta

femení Cullera petita especialment Cullera que serveix principalment per a prendre cafè, gelats, confitura, etc cirurgia Cureta ictiologia Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids Gobius fluvialis , amb les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa pesca Estri de pesca esportiva amb un ham de tres puntes i una paleta que gira quan hom la fa córrer per l’aigua zoologia capgròs 2 1
Informació complementària
Traducció