Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ culpabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpabilitat</title>

Compareu: culpa
Etimologia: del b. ll. culpabilĭtas -ātis, íd.

femení

Qualitat de culpable.
dret penal Responsabilitat criminal.

■ culpabilitat

femení Qualitat de culpable dret penal Responsabilitat criminal

■ culpabilització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpabilització</title>

Partició sil·làbica: cul_pa_bi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de culpabilitzar

femení

Acció de culpabilitzar o de culpabilitzar-se;
l’efecte.

■ culpabilització

femení Acció de culpabilitzar o de culpabilitzar-se l’efecte

■ culpabilitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpabilitzar</title>

Etimologia: de culpable

verb

transitiu Fer sentir culpable. Sempre el culpabilitzen de tot el que passa.
pronominal Sentir-se culpable. No et culpabilitzis de tot.

■ culpabilitzar

verb transitiu Fer sentir culpable Sempre el culpabilitzen de tot el que passa pronominal Sentir-se culpable No et culpabilitzis de tot

■ culpable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpable</title>

Etimologia: del ll. culpabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

masculí i femení

Que ha comès voluntàriament una falta.
Que té la culpa d’alguna cosa.

■ culpable

adjectiu i masculí i femení Que ha comès voluntàriament una falta Que té la culpa d’alguna cosa

■ culpar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpar</title>

Etimologia: del ll. cŭlpare, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner

verb transitiu Atribuir una culpa o la culpa d’alguna cosa a algú. No el culpem injustament, que és innocent.

■ culpar

verb transitiu Atribuir una culpa o la culpa d’alguna cosa a algú No el culpem injustament, que és innocent

■ culpós

| culposa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpós</title>

adjectiu dret Dit de l’acció o l’omissió punibles fetes sense malícia, per imprudència o negligència.

■ culpós

| culposa

adjectiu dret Dit de l’acció o l’omissió punibles fetes sense malícia, per imprudència o negligència

■ culroget

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culroget</title>

Etimologia: de cul i roget, dimin. de roig

masculí ornitologia Cotxa cua-roja.

■ culroget

masculí ornitologia Cotxa cua-roja

■ culroig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culroig</title>

Partició sil·làbica: cul_roig
Etimologia: de cul i roig

masculí botànica cualbra.

■ culroig

masculí botànica cualbra

■ cultament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cultament</title>

Etimologia: de culte²

adverbi Amb cultura.

■ cultament

adverbi Amb cultura

■ culte¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. cultus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.

masculí

1. religió Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i la seva superioritat.
2. Conjunt d’actes i ritus amb què es tributa el culte.
figuradament Adoració per algú o per alguna cosa. Retre culte a la bellesa.

Vegeu també:

■ culte¹

masculí religió Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excellència i la seva superioritat Conjunt d’actes i ritus amb què es tributa el culte figuradament Adoració per algú o per alguna cosa Retre culte a la bellesa Vegeu també culte 2