Es mostren 88940 resultats

■ culpós
| culposa

■ culpós
| culposa

adjectiu dret Dit de l’acció o l’omissió punibles fetes sense malícia, per imprudència o negligència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culroget

■ culroget

masculí ornitologia Cotxa cua-roja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culroig

■ culroig

masculí botànica Cualbra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cultament

■ cultament

adverbi Amb cultura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culte1

■ culte1

masculí religió Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excellència i la seva superioritat Conjunt d’actes i ritus amb què es tributa el culte figuradament Adoració per algú o per alguna cosa Retre culte a la bellesa Vegeu també culte 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culte2
| culta

■ culte2
| culta

adjectiu Dotat de cultura Un home culte Una nació culta Propi de la cultura Llenguatge culte mot culte lingüística Cultisme Vegeu també culte 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culterà
| culterana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culterà</title>

Etimologia: del cast. culterano, der. de culto ‘culte’, creat humorísticament al s. XVII, a partir de luterano, per qualificar un seguidor fanàtic d’una tendència
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al culteranisme.
  2. masculí i femení Escriptor adscrit al culteranisme.

■ culterà
| culterana

adjectiu Relatiu o pertanyent al culteranisme masculí i femení Escriptor adscrit al culteranisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ culteranisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culteranisme</title>

Etimologia: de culterà
masculí literatura Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme, caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzants, de neologismes, d’hipèrbatons violents, de metàfores sensorials i d’al·lusions mitològiques, històriques i geogràfiques.

■ culteranisme

masculí literatura Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme, caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzants, de neologismes, d’hipèrbatons violents, de metàfores sensorials i d’allusions mitològiques, històriques i geogràfiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cultia

■ cultia

femení agricultura Camp en què, després de la collita del sègol o el blat, se sembra fenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cultisme

■ cultisme

masculí Ús de mots cultes, manllevats a les llengües clàssiques Mot que no ha sofert l’evolució fonètica normal dels altres mots de la llengua, sinó solament una adaptació
Traducció