Es mostren 88940 resultats

currotaco

currotaco

masculí pastisseria Pasta seca semblant al carquinyoli, típica de Vilanova i la Geltrú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">curs</title>

Etimologia: del ll. cursus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva. El curs d’un riu. El curs d’una processó.
    2. Sèrie d’estats pels quals passa una acció, un assumpte, un procés, etc. El curs d’una malaltia. El curs de la vida.
    3. hidrologia Camí que fan les aigües cap a mar.
    4. donar curs (a una cosa) Deixar-la anar o fer-la marxar perquè segueixi el seu curs. Donar curs a l’aigua embassada.
    5. donar curs (a una cosa) figuradament No reprimir-la. Donar curs al mal humor, a la tristesa, a la fantasia.
    6. en curs locució adjectiva Corrent, actual, que té lloc en aquest moment. El mes en curs. El projecte de reforma en curs.
    7. en curs de locució prepositiva Davant d’un substantiu, indica que s’està duent a terme l’acció que designa aquest substantiu. Té la tesi doctoral en curs d’edició. Un projecte en curs de realització.
    8. seguir el seu curs Desenvolupar-se normalment una cosa, anar com de costum. Seguir el seu curs una malaltia.
  2. ensenyament
    1. Sèrie de lliçons que formen un ensenyament regular d’una matèria. Un curs de química.
    2. per extensió Tractat especial sobre un ensenyament. Publicar un curs de matemàtiques.
    3. En les universitats, les escoles, etc., temps assenyalat dins cada any per a assistir a les lliçons.
    4. Conjunt d’estudiants d’un mateix grau d’estudis.
  3. economia
    1. Circulació i funcionament de la moneda.
    2. curs forçós Obligació imposada pel govern d’acceptar monedes sense valor intrínsec apreciable, títols de l’estat o bitllets de banc com a alliberament de pagaments.
    3. curs legal Qualitat d’una moneda que obliga jurídicament un creditor a acceptar-la com a pagament del que hom li deu.
    4. curs legal Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.
    5. moneda de curs legal Aquella que és autoritzada a circular en l’àmbit d’una determinada sobirania.
  4. indústria tèxtil Nombre de passades contingut en el lligat d’un dibuix determinat.

■ curs

masculí Camí que fa una cosa que es mou d’una manera progressiva El curs d’un riu El curs d’una processó Sèrie d’estats pels quals passa una acció, un assumpte, un procés, etc El curs d’una malaltia El curs de la vida hidrologia Camí que fan les aigües cap a mar donar curs a una cosa Deixar-la anar o fer-la marxar perquè segueixi el seu curs Donar curs a l’aigua embassada donar curs a una cosa figuradament No reprimir-la Donar curs al mal humor, a la tristesa, a la fantasia en curs locució adjectiva Corrent, actual, que té lloc en aquest moment El mes en curs El projecte de reforma en curs en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cursa</title>

Etimologia: del fr. course, íd., participi fem. de courir ‘córrer’, influït per l’it. corsa, participi de correre ‘córrer’
    femení
  1. esports
    1. Acció de córrer en competició. Curses de velocitat. Cursa per etapes. Curses d’obstacles.
    2. cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert.
    1. En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar.
    2. motors Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre.
    1. Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet. La cursa d’un tauló en serrar-lo. La cursa d’una porta, d’un calaix.
    2. Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble. No haver-hi prou cursa per a una eina.
  4. indústria tèxtil
    1. En tissatge, recorregut que fa la llançadora.
    2. Cambra d’assecament que hi ha a continuació d’una màquina d’estampar teixits.

■ cursa

femení esports Acció de córrer en competició Curses de velocitat Cursa per etapes Curses d’obstacles cursa de camp a través Cursa que consisteix a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert En un mecanisme, camí que recorre una peça, un objecte a treballar motors Distància màxima que pot recórrer el pistó dins el cilindre Espai que necessita una peça, un objecte, per a fer el recorregut complet La cursa d’un tauló en serrar-lo La cursa d’una porta, d’un calaix Espai per a les mans i les eines quan cal obrar a l’interior d’un moble No haver-hi prou cursa per a una eina…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursaire

■ cursaire

masculí i femení indústria tèxtil Persona encarregada de vigilar el camí que segueix la roba durant l’estampació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cursar</title>

Etimologia: del ll. cursare, íd. 1a font: 1596
    verb
  1. transitiu Donar curs (a una sol·licitud, a una instància o a un expedient), trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent. El departament corresponent cursarà la vostra sol·licitud. La denúncia que vau presentar ja està cursada.
  2. transitiu ensenyament Assistir (a un curs), estudiar (una matèria), seguir (uns estudis, etc.). Ha cursat el primer any de filosofia.
  3. intransitiu medicina i patologia Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats. Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre.

■ cursar

verb transitiu Donar curs a una sollicitud, a una instància o a un expedient, trametent-los al tribunal o a l’autoritat corresponent El departament corresponent cursarà la vostra sollicitud La denúncia que vau presentar ja està cursada transitiu ensenyament Assistir a un curs, estudiar una matèria, seguir uns estudis, etc Ha cursat el primer any de filosofia intransitiu medicina i patologia Presentar una malaltia un símptoma o un conjunt de símptomes determinats Són moltíssimes les malalties que cursen amb febre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ curset

■ curset

masculí Curs breu i generalment monogràfic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursetista

■ cursetista

masculí i femení Persona que segueix un curset
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cursi</title>

Etimologia: del cast. cursi, íd., d’origen incert, potser sorgit a Andalusia de l’àr. marroquí kúrsi ‘seient aparatós, tron d’un sobirà’ i d’aquí el pas al sentit figurat 1a font: c. 1905
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que volent aparentar elegància, finor, etc., en manca visiblement.
  2. adjectiu per extensió Un vestit cursi. Una actitud cursi.

■ cursi

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que volent aparentar elegància, finor, etc, en manca visiblement adjectiu per extensió Un vestit cursi Una actitud cursi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursileria

■ cursileria

femení Qualitat de cursi Acte propi d’una persona cursi Cosa cursi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cursiu
| cursiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cursiu</title>

Partició sil·làbica: cur_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. cursus, -a, -um, participi del ll. currĕre ‘córrer’
  1. adjectiu i femení arts gràfiques
    1. Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes.
    2. Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta.
  2. femení paleografia Escriptura traçada ràpidament que es distingeix de la cal·ligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat.
  3. adjectiu Ràpid i sovint superficial. Lectura cursiva d’un text.

■ cursiu
| cursiva

adjectiu i femení arts gràfiques Dit de l’escriptura manuscrita en la qual les lletres s’uneixen les unes amb les altres mitjançant prolongacions i nexes Dit del caràcter d’impremta amb l’ull inclinat d’esquerra a dreta femení paleografia Escriptura traçada ràpidament que es distingeix de la calligràfica per certes formes simplificades degudes a la velocitat adjectiu Ràpid i sovint superficial Lectura cursiva d’un text
Informació complementària
Traducció