Es mostren 88953 resultats

■ afalagador
| afalagadora

■ afalagador
| afalagadora

adjectiu Que afalaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afalagadorament

■ afalagadorament

adverbi Amb afalac, d’una manera afalagadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afalagadures

■ afalagadures

femení plural Afalacs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afalagament

■ afalagament

masculí afalac 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afalagar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afalagar</title>

Etimologia: de l’àr. ḫálaq ‘allisar, aplanar’, ‘polir’, ‘tractar bondadosament’ 1a font: s. XIV, Pere III, Eiximenis, Metge
    verb transitiu
  1. Tractar d’afectar agradablement (algú) amb demostracions d’afecte, de reverència, etc.
  2. Alimentar, encoratjar, en algú (l’orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania).
  3. Afectar d’una manera agradable. Un espectacle que afalaga la vista.

■ afalagar

verb transitiu Tractar d’afectar agradablement algú amb demostracions d’afecte, de reverència, etc Alimentar, encoratjar, en algú l’orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania Afectar d’una manera agradable Un espectacle que afalaga la vista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

afalconada

afalconada

femení Burla irònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

afalconador
| afalconadora

afalconador
| afalconadora

adjectiu Que afalcona Una mirada afalconadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

afalconament

afalconament

masculí Acció d’ afalconar -se l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afalconar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afalconar</title>

Etimologia: de falcó
    verb
  1. transitiu
    1. Caçar el falcó, l’esparver, etc. (la seva presa).
    2. per analogia Caçar (conills, llebres, etc.) els gossos, (rates) els gats, etc.
  2. transitiu figuradament Envestir abrivadament.
  3. pronominal Burlar-se (d’algú) amb ironia. Na Caterina s’afalconava dels seus pretendents.

■ afalconar

verb transitiu Caçar el falcó, l’esparver, etc la seva presa per analogia Caçar conills, llebres, etc els gossos, rates els gats, etc transitiu figuradament Envestir abrivadament pronominal Burlar-se d’algú amb ironia Na Caterina s’afalconava dels seus pretendents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afal·lerar-se

■ afal·lerar-se

verb pronominal Agafar una fallera Afallerar-se per una dona
Informació complementària
Traducció