Es mostren 88951 resultats

■ damisel·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">damisel·la</title>

Etimologia: del fr. ant. dameisele (act. demoiselle), íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. Senyoreta.
  2. entomologia
    1. Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma, de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent.
    2. Espiadimonis.

■ damisel·la

femení Senyoreta entomologia Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma , de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent Espiadimonis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dammar


<title type="display">dammar</title>

Etimologia: de l’angl. dammar, íd., i aquest, del malai damar ‘resina’
femení química Resina natural formada per diversos terpens, emprada en la fabricació de laques i vernissos.

dammar

femení química Resina natural formada per diversos terpens, emprada en la fabricació de laques i vernissos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnable

■ damnable

adjectiu religió Que mereix d’ésser damnat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnablement

■ damnablement

adverbi D’una manera damnable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnació

■ damnació

femení religió Condemnació a les penes eternes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">damnar</title>

Etimologia: del ll. damnare ‘condemnar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. religió
    1. transitiu Condemnar a les penes eternes. Déu damnarà els rèprobes.
    2. pronominal Es va damnar pels seus greus pecats.
    3. fer damnar Fer caure (algú) en damnació, en pecat mortal. Faria damnar un sant.
  2. transitiu antigament dret Anul·lar, donar per nul (un contracte, una clàusula, etc.).

■ damnar

verb religió transitiu Condemnar a les penes eternes Déu damnarà els rèprobes pronominal Es va damnar pels seus greus pecats fer damnar Fer caure algú en damnació, en pecat mortal Faria damnar un sant transitiu antigament dret Anullar, donar per nul un contracte, una clàusula, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnat
| damnada

■ damnat
| damnada

masculí i femení religió Condemnat a les penes eternes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnatge

■ damnatge

masculí antigament Perjudici, dany
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnejar

■ damnejar

verb transitiu Damnificar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ damnificació

■ damnificació

femení Acció de damnificar
Traducció