Es mostren 88951 resultats

■ davallada

■ davallada

femení Acció de davallar Cap al tard emprenguérem la davallada Camí, indret, per on hom davalla Aquella davallada era perillosa figuradament Decadència La davallada de l’imperi Bizantí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallador

■ davallador

masculí Indret per on hom fa davallar quelcom dialectal estrep 2 colloquialment especialment Gola per extensió Aparell digestiu procurar pel davallador Percaçar menjar dialectal baixador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallament</title>

Etimologia: de davallar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de davallar.
  2. iconografia Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
  3. teatre Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el Divendres Sant.

■ davallament

masculí Acció de davallar iconografia Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu teatre Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el Divendres Sant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallant

■ davallant

masculí davallador 2 tenir un bon davallant Tenir bona gana tenir un bon davallant figuradament Creure-s’ho tot masculí i femení antigament descendent 2 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallar</title>

Etimologia: de davall 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Un camí que davalla de Collserola.
  2. transitiu Recórrer de dalt a baix. Davallar el pendent a tomballons.
  3. transitiu Portar de dalt a baix. Davallar l’estàtua del pedestal.
  4. intransitiu antigament descendir 4.

■ davallar

verb intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix Un camí que davalla de Collserola transitiu Recórrer de dalt a baix Davallar el pendent a tomballons transitiu Portar de dalt a baix Davallar l’estàtua del pedestal intransitiu antigament descendir 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davant</title>

Etimologia: de de2 i avant 1a font: s. XIII, Vides
  1. adverbi i preposició
    1. Indica posició al cantó de la cara o en aquell devers el qual hom avança. Era davant meu. El teatre és davant mateix de l’església. Els tenien al davant i no els veien. Passeu davant, si us plau.
    2. per extensió Abans de, precedint immediatament. Jo vaig davant teu, i ella va al davant de tots.
    3. figuradament Indica preeminència. Posar-se al davant.
    4. especialment Indica posició enfront d’algú per deturar-lo, impedir-li de fer alguna cosa. Se’m posà al davant perquè no pogués passar.
    5. davant per davant Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra. Estàvem davant per davant. La meva cambra és davant per davant de la seva.
  2. adverbi i preposició Respecte a una persona o una cosa, indica posició al cantó on és algú. He passat per davant de casa teva.
  3. adverbi i preposició
    1. En presència. Qui s’atreveix a alçar la veu davant seu?
    2. especialment Comparèixer davant el jutge.
    3. figuradament Tots els homes són iguals davant Déu.
    4. figuradament Mai no havia reculat davant cap perill.
  4. masculí
    1. Part anterior d’una cosa. Les potes del davant. Les habitacions del davant. Davant de llit.
    2. especialment Pit. Té un bon davant.
  5. masculí marina, marítim Aparell format per un bossell i un cap.

■ davant

adverbi i preposició Indica posició al cantó de la cara o en aquell devers el qual hom avança Era davant meu El teatre és davant mateix de l’església Els tenien al davant i no els veien Passeu davant, si us plau per extensió Abans de, precedint immediatament Jo vaig davant teu, i ella va al davant de tots figuradament Indica preeminència Posar-se al davant especialment Indica posició enfront d’algú per deturar-lo, impedir-li de fer alguna cosa Se’m posà al davant perquè no pogués passar davant per davant Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra Estàvem davant per davant La meva…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davantal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davantal</title>

Etimologia: de davant 1a font: 1403
    masculí
    1. Peça de vestir que generalment cobreix el davant del cos per a resguardar el vestit. Davantal de cuina. Davantal amb pitet.
    2. per extensió Peça de vestir, generalment amb mànigues, que porten les criatures per a no embrutar-se el vestit, per a estar per casa i a l’escola.
  2. per analogia
    1. Peça d’una màquina o de qualsevol altra cosa que, per la seva posició o el seu servei, pot ésser comparada a un davantal.
    2. Pedra o tros de paret que forma l’ampit d’un pou.
    3. automòbil, automobilisme Plafó situat davant el lloc de conducció d’un automòbil en el qual hi ha col·locats els instruments indicadors i els botons de comandament.
    4. mecànica En una màquina tèxtil, peça de fusta, metàl·lica, etc., que serveix per a protegir el teixit del frec de l’operari que el treballa.
    5. transports Tauler situat davant el pescant de certs carruatges per a protegir el conductor dels esquitxos.
  3. botànica En les orquídies, label.
  4. periodisme En un periòdic, text situat sota els titulars grans de la primera plana.

■ davantal

masculí Peça de vestir que generalment cobreix el davant del cos per a resguardar el vestit Davantal de cuina Davantal amb pitet per extensió Peça de vestir, generalment amb mànigues, que porten les criatures per a no embrutar-se el vestit, per a estar per casa i a l’escola per analogia Peça d’una màquina o de qualsevol altra cosa que, per la seva posició o el seu servei, pot ésser comparada a un davantal Pedra o tros de paret que forma l’ampit d’un pou automòbil, automobilisme Plafó situat davant el lloc de conducció d’un automòbil en el qual hi ha collocats els instruments indicadors i els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davantalada

■ davantalada

femení Davantalat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davantalat

■ davantalat

masculí El que cap o que hom porta a la bossa que es forma amb el davantal alçant-ne la vora inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davantejar

■ davantejar

verb transitiu Anar, passar, al davant d’algú
Informació complementària
Traducció