Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ debat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debat</title>

Etimologia: de debatre 1a font: c. 1380, Pere III

masculí

Acció de debatre 2. Els debats de la cambra dels diputats.
literatura Disputa o diàleg entre dos personatges al·legòrics.

■ debat

masculí Acció de debatre 2 Els debats de la cambra dels diputats literatura Disputa o diàleg entre dos personatges allegòrics

■ debategament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debategament</title>

Etimologia: de debategar

masculí Acció de debategar.

■ debategar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debategar</title>

Etimologia: de bategar 1a font: s. XX, V. Català

verb intransitiu Debatre’s.

■ debatiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debatiment</title>

Etimologia: de debatre

masculí Lluita interior.

■ debatre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debatre</title>

Etimologia: de batre 1a font: c. 1380, Eiximenis

verb

transitiu Remenar batent; batre. Debatre ous.
transitiu Discutir amplament amb un interlocutor o uns quants. Debatre una qüestió.
pronominal
1. Lluitar, especialment per escapar-se, per salvar-se. Els peixos es debaten per sortir de les xarxes.
2. figuradament El poble es debat contra els opressors.
3. figuradament Lluitar interiorment. Es debatia entre el seu deure i la seva ambició personal.

verb transitiu Remenar batent batre Debatre ous transitiu Discutir amplament amb un interlocutor o uns quants Debatre una qüestió pronominal Lluitar, especialment per escapar-se, per salvar-se Els peixos es debaten per sortir de les xarxes figuradament El poble es debat contra els opressors figuradament Lluitar interiorment Es debatia entre el seu deure i la seva ambició personal

■ debatuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debatuda</title>

Etimologia: de debatre

femení Acció de debatre 1.

■ debatuda

femení Acció de debatre 1

■ debel·lador

| debel·ladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debel·lador</title>

Etimologia: de debel·lar

adjectiu i masculí i femení Que debel·la.

■ debel·lador

| debel·ladora

adjectiu i masculí i femení Que debella

■ debel·lar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debel·lar</title>

Etimologia: del ll. debellare, íd. 1a font: 1392

verb

transitiu

Vèncer amb les armes.
figuradament Vèncer amb arguments.

■ debel·lar

verb transitiu Vèncer amb les armes figuradament Vèncer amb arguments

■ dèbil

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèbil</title>

Etimologia: del ll. dēbĭlis, íd. 1a font: s. XIII

adjectiu Feble, especialment mancat de vigor o de força física. El pobre vell estava molt dèbil.

■ dèbil

adjectiu Feble, especialment mancat de vigor o de força física El pobre vell estava molt dèbil

■ debilesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilesa</title>

Etimologia: de dèbil 1a font: 1901, Vayreda

femení Debilitat.

■ debilesa

femení Debilitat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ debat

■ debategament

■ debategar

■ debatiment

■ debatre

■ debatuda

■ debel·lador | debel·ladora

■ debel·lador | debel·ladora

■ debel·lar

■ dèbil

■ debilesa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ debel·lador

| debel·ladora

■ debel·lador

| debel·ladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia