Es mostren 88940 resultats

■ debilitació

■ debilitació

femení Acció de debilitar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debilitament

■ debilitament

masculí Debilitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debilitant

■ debilitant

adjectiu Que debilita Un règim debilitant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debilitar

■ debilitar

verb transitiu Afeblir, especialment disminuir les forces del cos Aquesta feina debilita molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitat</title>

Etimologia: del ll. debilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució.
    1. Allò en què hom és feble o dèbil. Les debilitats humanes.
    2. debilitat mental psiquiatria Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual de la persona.
  3. Inclinació, propensió. Té una debilitat per les flors.

■ debilitat

femení Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució Allò en què hom és feble o dèbil Les debilitats humanes debilitat mental psiquiatria Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intellectual de la persona Inclinació, propensió Té una debilitat per les flors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèbilment

■ dèbilment

adverbi D’una manera dèbil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèbit1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèbit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. dēbĭtum, íd. 1a font: 1586
    masculí
  1. Allò que és degut per algú.
  2. economia
    1. Anotació feta en el deure d’un compte.
    2. Suma de totes les quantitats anotades en el deure d’un compte.
    3. dèbit bancari Total de deutes del sistema bancari en un període determinat.
  3. dèbit conjugal catolicisme En moral, segons una concepció contractual del matrimoni, obligació que té cadascun dels cònjuges d’accedir a la justa demanda d’unió carnal per part de l’altre cònjuge.



    4. Vegeu també:
    dèbit2

■ dèbit1

masculí Allò que és degut per algú economia Anotació feta en el deure d’un compte Suma de totes les quantitats anotades en el deure d’un compte dèbit bancari Total de deutes del sistema bancari en un període determinat dèbit conjugal catolicisme En moral, segons una concepció contractual del matrimoni, obligació que té cadascun dels cònjuges d’accedir a la justa demanda d’unió carnal per part de l’altre cònjuge Vegeu també dèbit 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèbit2

■ dèbit2

masculí fisiologia Quantitat de líquid o de gas expulsat per un òrgan qualsevol durant cada unitat de temps Dèbit cardíac hidrologia Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu per unitat de temps Vegeu també dèbit 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

debitor
| debitora

debitor
| debitora

masculí i femení antigament Deutor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debitori
| debitòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debitori</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. debĭtus, -a, -um, participi del ll. debēre ‘deure’ 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu i masculí dret civil Dit del document on consta l’existència d’un deute. Carta debitòria. Albarà debitori.
  2. masculí història del dret
    1. Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
    2. Al País Valencià, compravenda, anomenada també venda fiada, en la qual el comprador no pagava el preu a l’hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.

■ debitori
| debitòria

adjectiu i masculí dret civil Dit del document on consta l’existència d’un deute Carta debitòria Albarà debitori masculí història del dret Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament Al País Valencià, compravenda, anomenada també venda fiada , en la qual el comprador no pagava el preu a l’hora de rebre la cosa, però abonava, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament,…
Traducció