Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ debatuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debatuda</title>

Etimologia: de debatre

femení Acció de debatre 1.

■ debatuda

femení Acció de debatre 1

■ debel·lador

| debel·ladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debel·lador</title>

Etimologia: de debel·lar

adjectiu i masculí i femení Que debel·la.

■ debel·lador

| debel·ladora

adjectiu i masculí i femení Que debella

■ debel·lar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debel·lar</title>

Etimologia: del ll. debellare, íd. 1a font: 1392

verb

transitiu

Vèncer amb les armes.
figuradament Vèncer amb arguments.

■ debel·lar

verb transitiu Vèncer amb les armes figuradament Vèncer amb arguments

■ dèbil

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèbil</title>

Etimologia: del ll. dēbĭlis, íd. 1a font: s. XIII

adjectiu Feble, especialment mancat de vigor o de força física. El pobre vell estava molt dèbil.

■ dèbil

adjectiu Feble, especialment mancat de vigor o de força física El pobre vell estava molt dèbil

■ debilesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilesa</title>

Etimologia: de dèbil 1a font: 1901, Vayreda

femení Debilitat.

■ debilesa

femení Debilitat

■ debilitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitació</title>

Partició sil·làbica: de_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: de debilitar 1a font: 1398, Metge

femení

Acció de debilitar;
l’efecte.

■ debilitació

femení Acció de debilitar l’efecte

■ debilitament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitament</title>

Etimologia: de debilitar

masculí Debilitació.

■ debilitament

masculí Debilitació

■ debilitant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitant</title>

Etimologia: de debilitar

adjectiu Que debilita. Un règim debilitant.

■ debilitant

adjectiu Que debilita Un règim debilitant

■ debilitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitar</title>

Etimologia: de dèbil 1a font: 1398, Metge

verb transitiu Afeblir, especialment disminuir les forces del cos. Aquesta feina debilita molt.

■ debilitar

verb transitiu Afeblir, especialment disminuir les forces del cos Aquesta feina debilita molt

■ debilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debilitat</title>

Etimologia: del ll. debilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució.
1. Allò en què hom és feble o dèbil. Les debilitats humanes.
2. debilitat mental psiquiatria Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual de la persona.
Inclinació, propensió. Té una debilitat per les flors.

■ debilitat

femení Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució Allò en què hom és feble o dèbil Les debilitats humanes debilitat mental psiquiatria Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intellectual de la persona Inclinació, propensió Té una debilitat per les flors