Es mostren 88940 resultats

decà2

decà2

masculí astronomia Cadascuna de les 36 divisions de deu dies del zodíac egipci Vegeu també decà 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deca-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deca-</title>

Compareu: deci-
  1. Forma prefixada del mot grec déka, que significa ‘deu’. Ex.: decàedre, decasíl·lab.
  2. metrologia Forma prefixada del mot grec déka, que significa ‘deu’, utilitzada en el sistema internacional, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la per deu. Ex.: decàmetre, decagram, decalitre.

■ deca-

Forma prefixada del mot grec déka , que significa ‘deu’ Ex decàedre, decasíllab metrologia Forma prefixada del mot grec déka , que significa ‘deu’, utilitzada en el sistema internacional, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la per deu Ex decàmetre, decagram, decalitre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decabraquis

decabraquis

masculí plural zoologia Decàpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decabrista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decabrista</title>

Etimologia: del rus dekabrist, der. de dekabr’ ‘desembre’, en què s’inicià la conspiració
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al moviment revolucionari dels decabristes.
  2. masculí i femení
    1. història Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
    2. literatura Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes.

■ decabrista

adjectiu Relatiu o pertanyent al moviment revolucionari dels decabristes masculí i femení història Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí literatura Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dècada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dècada</title>

Etimologia: del ll. decăda, -ae o decas, -ădis, i aquest, del gr. dekás, -ádos, íd.
    femení
  1. Sèrie de deu, especialment de deu dies o de deu anys. La primera dècada de gener. La primera dècada del segle.
  2. cronologia Cadascuna de les divisions de deu dies dels mesos del calendari republicà.
  3. electrotècnia i electrònica Interval comprès entre dues freqüències que són en la relació de deu a un.

■ dècada

femení Sèrie de deu, especialment de deu dies o de deu anys La primera dècada de gener La primera dècada del segle cronologia Cadascuna de les divisions de deu dies dels mesos del calendari republicà electrotècnia i electrònica Interval comprès entre dues freqüències que són en la relació de deu a un
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dècade

dècade

femení Dècada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decadència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadència</title>

Partició sil·làbica: de_ca_dèn_ci_a
Etimologia: de decadent 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de decaure;
    2. l’efecte. La decadència de l’imperi Romà.
  2. sociologia i història Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i la consolidació de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.

■ decadència

femení Acció de decaure l’efecte La decadència de l’imperi Romà sociologia i història Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i la consolidació de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decadent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadent</title>

Etimologia: del ll. *decadens, -ntis, participi present del ll. *decadĕre, íd., der. del ll. cadĕre ‘caure’
    adjectiu
  1. Que decau, que està en decadència. L’imperi decadent.
  2. Relatiu o pertanyent a la decadència.
  3. escola decadent literatura i art Decadentisme.

■ decadent

adjectiu Que decau, que està en decadència L’imperi decadent Relatiu o pertanyent a la decadència escola decadent literatura i art Decadentisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decadentisme

■ decadentisme

masculí literatura i art Al segle XIX, tendència que es manifesta en la literatura, l’estètica i la moral que partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decadentista

■ decadentista

adjectiu Propi del decadentisme masculí i femení Partidari del decadentisme
Traducció