Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

dècade

<title type="display">dècade</title>

femení dècada.

■ decadència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadència</title>

Partició sil·làbica: de_ca_dèn_ci_a
Etimologia: de decadent 1a font: 1803, DEst.

femení

1. Acció de decaure;
2. l’efecte. La decadència de l’imperi Romà.
sociologia i història Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i la consolidació de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.

femení Acció de decaure l’efecte La decadència de l’imperi Romà sociologia i història Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i la consolidació de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social

■ decadent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadent</title>

Etimologia: del ll. *decadens, -ntis, participi present del ll. *decadĕre, íd., der. del ll. cadĕre ‘caure’

adjectiu

Que decau, que està en decadència. L’imperi decadent.
Relatiu o pertanyent a la decadència.
escola decadent literatura i art Decadentisme.

■ decadent

adjectiu Que decau, que està en decadència L’imperi decadent Relatiu o pertanyent a la decadència escola decadent literatura i art Decadentisme

■ decadentisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadentisme</title>

masculí literatura i art Al segle XIX, tendència que es manifesta en la literatura, l’estètica i la moral que partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent.

■ decadentisme

masculí literatura i art Al segle XIX, tendència que es manifesta en la literatura, l’estètica i la moral que partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent