Es mostren 88939 resultats

decandre
| decandra

decandre
| decandra

adjectiu botànica Amb deu estams
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decant

■ decant

masculí Mot emprat en l’expressió posar en decant locució verbal Decantar una cosa, posar-la a un costat, guardar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantació</title>

Partició sil·làbica: de_can_ta_ci_ó
Etimologia: de decantar1
    femení
  1. geologia Selecció efectuada en les partícules que són transportades per un corrent d’aigua o d’aire a partir de la mida i del pes específic.
  2. química industrial Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles entre elles per gravetat, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.

■ decantació

femení geologia Selecció efectuada en les partícules que són transportades per un corrent d’aigua o d’aire a partir de la mida i del pes específic química industrial Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles entre elles per gravetat, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantador</title>

Etimologia: de decantar1
    masculí
  1. química industrial Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
  2. indústries del calçat i esports Regulador de la inclinació lateral de la canya d’una bota d’esquí o d’una bota dura de surf de neu.

■ decantador

masculí química industrial Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió indústries del calçat i esports Regulador de la inclinació lateral de la canya d’una bota d’esquí o d’una bota dura de surf de neu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantament

■ decantament

masculí Acció de decantar o de decantar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: der. del radical del ll. cantus (v. cantal1) 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb
  1. transitiu
    1. Inclinar cap a un costat.
    2. especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient.
  2. transitiu
    1. Inclinar lleugerament un atuell. No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi.
    2. per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret.
    1. transitiu Separar a un costat.
    2. transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu.
    3. pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa.
  4. figuradament
    1. transitiu Inclinar, fer tendir.
    2. pronominal Cap a quin partit us decanteu?



    5. Vegeu també:
    decantar2

■ decantar1

verb transitiu Inclinar cap a un costat especialment química i química industrial Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient transitiu Inclinar lleugerament un atuell No decantis tant l’ampolla, que es vessarà el vi per extensió Decantem l’escala, que recolzi contra la paret transitiu Separar a un costat transitiu figuradament Els plaers mundanals decanten de Déu pronominal Decanta’t una mica, que fas nosa figuradament transitiu Inclinar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantar2

■ decantar2

verb transitiu antigament Cantar collectivament Lloar en alt grau ponderar Vegeu també decantar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapador
| decapadora

■ decapador
| decapadora

masculí i femení metallúrgia Persona que decapa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapant

■ decapant

adjectiu i masculí metallúrgia Dit del cos que, per les seves propietats físiques o químiques, és utilitzat per a decapar la superfície d’un metall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decapar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decapar</title>

Etimologia: del fr. décaper, íd., der. de capé ‘capa’
    verb transitiu
  1. Treure la capa d’impureses (d’una superfície).
  2. metal·lúrgia Treure la capa d’impureses formada sobre superfícies metàl·liques per deixar-les químicament netes.

■ decapar

verb transitiu Treure la capa d’impureses d’una superfície metallúrgia Treure la capa d’impureses formada sobre superfícies metàlliques per deixar-les químicament netes
Informació complementària
Traducció