Es mostren 88951 resultats

■ decalvar

■ decalvar

verb transitiu Extirpar els cabells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decàmer
| decàmera

■ decàmer
| decàmera

adjectiu Que té deu parts o divisions o que té les parts disposades en desenes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decampament

■ decampament

masculí ciències militars Acció de decampar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decampar

■ decampar

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decandiment

■ decandiment

masculí Estat de qui està decandit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decandir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandir</title>

Etimologia: probablement del ll. candēre‘tornar-se pàl·lid, migrar-se’ 1a font: s. XX, Oller
    verb
    1. transitiu Fer perdre la força, la vigoria. Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme.
    2. pronominal Anar perdent la força, la vigoria.
  2. intransitiu Perdre la força, la vigoria. La conversa va anar decandint.

■ decandir

verb transitiu Fer perdre la força, la vigoria Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme pronominal Anar perdent la força, la vigoria intransitiu Perdre la força, la vigoria La conversa va anar decandint
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

decandre
| decandra

decandre
| decandra

adjectiu botànica Amb deu estams
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decant

■ decant

masculí Mot emprat en l’expressió posar en decant locució verbal Decantar una cosa, posar-la a un costat, guardar-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantació</title>

Partició sil·làbica: de_can_ta_ci_ó
Etimologia: de decantar1
    femení
  1. geologia Selecció efectuada en les partícules que són transportades per un corrent d’aigua o d’aire a partir de la mida i del pes específic.
  2. química industrial Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles entre elles per gravetat, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.

■ decantació

femení geologia Selecció efectuada en les partícules que són transportades per un corrent d’aigua o d’aire a partir de la mida i del pes específic química industrial Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles entre elles per gravetat, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decantador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decantador</title>

Etimologia: de decantar1
    masculí
  1. química industrial Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
  2. indústries del calçat i esports Regulador de la inclinació lateral de la canya d’una bota d’esquí o d’una bota dura de surf de neu.

■ decantador

masculí química industrial Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió indústries del calçat i esports Regulador de la inclinació lateral de la canya d’una bota d’esquí o d’una bota dura de surf de neu
Traducció