Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ decatló

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decatló</title>

Etimologia: de dec- i el gr. ãthlon ‘lluita’

masculí esports Prova combinada masculina d’atletisme que comprèn deu disciplines.

■ decatló

masculí esports Prova combinada masculina d’atletisme que comprèn deu disciplines

decatró

<title type="display">decatró</title>

masculí electrònica Tub electrònic proveït d’un ànode central, deu càtodes freds i deu elèctrodes de transferència, emprat com a comptador d’impulsos en el sistema decimal.

decatró

masculí electrònica Tub electrònic proveït d’un ànode central, deu càtodes freds i deu elèctrodes de transferència, emprat com a comptador d’impulsos en el sistema decimal

■ decaure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decaure</title>

Partició sil·làbica: de_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb

intransitiu

Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.
Disminuir en salut, en força, en vigor.
física atòmica Passar d’un nivell determinat d’energia a un altre d’energia inferior.
nàutica Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

■ decaure

verb intransitiu Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució Disminuir en salut, en força, en vigor física atòmica Passar d’un nivell determinat d’energia a un altre d’energia inferior nàutica Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir

■ decebedor

| decebedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decebedor</title>

Etimologia: de decebre 1a font: s. XIII

adjectiu Que decep.

■ decebedor

| decebedora

adjectiu Que decep

■ decebre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decebre</title>

Etimologia: del ll. decĭpĕre ‘sorprendre, enganyar’ 1a font: s. XIII

verb

transitiu

antigament Enganyar.
No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava.

■ decebre

verb transitiu antigament Enganyar No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava

■ decemvir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decemvir</title>

Etimologia: del ll. decemvĭr, -i, íd.

masculí història Cadascun dels magistrats romans d’un tribunal de deu membres.

■ decemvir

masculí història Cadascun dels magistrats romans d’un tribunal de deu membres

■ decemviral

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decemviral</title>

Etimologia: del ll. decemviralis, íd.

adjectiu història Relatiu o pertanyent als decemvirs.

■ decemviral

adjectiu història Relatiu o pertanyent als decemvirs

■ decemvirat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decemvirat</title>

Etimologia: del ll. decemviratus, -us, íd.

masculí

història

Dignitat i funció de decemvir.
Conjunt dels deu decemvirs.

■ decemvirat

masculí història Dignitat i funció de decemvir Conjunt dels deu decemvirs

■ decència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decència</title>

Partició sil·làbica: de_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. decentia ‘convenientia’ 1a font: 1627

femení Qualitat de decent.

■ decència

femení Qualitat de decent

■ decennal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decennal</title>

Etimologia: del ll. decennalis, íd.

adjectiu

Que consta de deu anys.
Que s’esdevé cada deu anys.

■ decennal

adjectiu Que consta de deu anys Que s’esdevé cada deu anys