Es mostren 88940 resultats

■ decimador

■ decimador

masculí antigament història Delmer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decimal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decimal</title>

Etimologia: del b. ll. decimalis, íd.
  1. matemàtiques
    1. adjectiu Dit de la fracció el denominador de la qual és una potència de deu.
    2. masculí Nom donat a l’expressió que representa un nombre fraccionari per mitjà del seu quocient.
    3. masculí Cadascuna de les xifres que formen la part no entera de l’expressió d’un nombre fraccionari.
    4. adjectiu Dit del logaritme la base del qual és el número deu.
    5. adjectiu Dit del sistema de numeració en el qual els nombres són representats com a combinacions lineals de potències de deu.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al delme.

■ decimal

matemàtiques adjectiu Dit de la fracció el denominador de la qual és una potència de deu masculí Nom donat a l’expressió que representa un nombre fraccionari per mitjà del seu quocient masculí Cadascuna de les xifres que formen la part no entera de l’expressió d’un nombre fraccionari adjectiu Dit del logaritme la base del qual és el número deu adjectiu Dit del sistema de numeració en el qual els nombres són representats com a combinacions lineals de potències de deu adjectiu Relatiu o pertanyent al delme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decímetre

■ decímetre

masculí símbol dm metrologia Longitud equivalent a la desena part d’un metre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decinormal

decinormal

adjectiu química Dit de la solució que en un litre conté la dècima part d’un equivalent gram d’una substància
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decisió</title>

Partició sil·làbica: de_ci_si_ó
Etimologia: del ll. decisio, -ōnis, íd. 1a font: 1517
    femení
    1. Acció de decidir;
    2. l’efecte. Les decisions de l’àrbitre. Prendre una decisió.
  2. Qualitat de decidit. Obrar amb decisió.
  3. dret
    1. Resolució o determinació de l’autoritat competent en un cas controvertit.
    2. Dispositiva.
  4. informàtica i tecnologia Operació d’un calculador que té per objecte trobar si existeix una determinada relació entre dos termes i també l’adopció d’altres possibles alternatives d’acció, segons les instruccions del programa.

■ decisió

femení Acció de decidir l’efecte Les decisions de l’àrbitre Prendre una decisió Qualitat de decidit Obrar amb decisió dret Resolució o determinació de l’autoritat competent en un cas controvertit Dispositiva informàtica i tecnologia Operació d’un calculador que té per objecte trobar si existeix una determinada relació entre dos termes i també l’adopció d’altres possibles alternatives d’acció, segons les instruccions del programa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisiu
| decisiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decisiu</title>

Partició sil·làbica: de_ci_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. decisus, -a, -um, participi del ll. decidĕre ‘decidir’ 1a font: 1757, DTo.
adjectiu Que decideix. Raó decisiva. Batalla decisiva. Ha arribat el moment decisiu.

■ decisiu
| decisiva

adjectiu Que decideix Raó decisiva Batalla decisiva Ha arribat el moment decisiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisivament

■ decisivament

adverbi D’una manera decisiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decisor
| decisora

decisor
| decisora

masculí i femení economia Persona que pren la decisió d’adquirir un determinat producte o servei
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisori
| decisòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decisori</title>

Etimologia: del b. ll. decisorius, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la decisió.
  2. Dit d’allò que decideix, que té poder de decidir.
  3. dret
    1. Dit d’un fet que tot sol determina la decisió d’un procés.
    2. Dit del jurament segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert el que declari el contrari.

■ decisori
| decisòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la decisió Dit d’allò que decideix, que té poder de decidir dret Dit d’un fet que tot sol determina la decisió d’un procés Dit del jurament segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert el que declari el contrari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declamació</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. declamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1757, DTo.
    femení
    1. Acció de declamar.
    2. Art que dirigeix l’ús de les diferents formes de la dicció expressiva en la interpretació de texts parlats, tant en discursos com en teatre.
  2. literatura
    1. La cosa declamada.
    2. Discurs que hom componia en les escoles d’eloqüència de Roma.
    3. Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre sobre un tema fixat.

■ declamació

femení Acció de declamar Art que dirigeix l’ús de les diferents formes de la dicció expressiva en la interpretació de texts parlats, tant en discursos com en teatre literatura La cosa declamada Discurs que hom componia en les escoles d’eloqüència de Roma Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre sobre un tema fixat
Traducció